L'esport a l'antiguitat (II). El gimnàs

 

L'esport a l'antiguitat (II)


Grècia

El gimnàs

La καλοκαγαθια, o la noblesa, a banda de constituir-se per naixement, s’havia d’aconseguir amb la pràctica. L’instrument més important d’adquisició dels valors aristocràtics fou l’educació, el nivell superior del qual era l’efebia. Dels divuit als vint anys, després de estar educant-se des dels set, el jove realitzava dos anys d’instrucció militar, on l’exercici físic n’era una part essencial. Al gimnàs i sota les ordres del γυμνησιαρχηs, l’ajuda del παιδοτριβηs i l'oli i les atencions mèdiques del αλειπτηs, s’entrenava el cos i l’ànima per a arribar a ser un prominent soldat i un respectable ciutadà.

El gimnàs era una instal·lació pública edificada als afores de la ciutat, ja que requeria molt d’espai per la palestra (lloc d'exercitació física) i els pòrtics o exedres (lloc d’exercitació intel·lectual amb l’assistència d’artistes, filòsofs o literats que declamaven les seues obres), també havia de tenir grans alberedes que feien ombra per practicar la cursa. El nom li ve del verb γυμναζειν, “exercitar el cos nu”, pràctica que alguns atribueixen a la gran l’admiració pel cos masculí com a símbol de la bellesa i de l’amor més refinat. 

Els gimnasos a Atenes eren dedicats al rei Teseu, encara que els més famosos de la ciutat i del món, l’Acadèmia (per l’heroi Ακαδημοs), on Plató ensenyava, i el gimnàs del Liceu, on ho feu Aristòtil, estaven consagrats a Apol·lo i les Muses. 

A banda de la palestra i els pòrtics, un gimnàs constava de l’επιστασιον, o sala de vigilants, l’αποδυτεριον, o vestuari, λοuτρον, o sala per rentar-se, κονιστειον i l'αλειπτεριον, on s’ empastifaven el cos amb pols, olis o essències, σφαιριστεριον, on es practicava el joc de pilota, κορυκειον, per entrenar-se amb un sac de sorra, πυρατεριον, per al bany amb aigua calenta i vapor, προπνιγειον, sala per escalfar l'aigua, xuστós, pista coberta, pòrtics sota els quals els atletes s'exercitaven a l'hivern, i la παραδρομιs, o pista descoberta.