L'esport a l'antiguitat (V) Grècia Les Olimpíades: Les cerimònies i la glòria

L'esport a l'antiguitat (V)


Grècia


Les Olimpíades: Les cerimònies i la glòria

L'auriga del British Museum

Els Jocs s'inauguraven amb el jurament promogut pels sacerdots (θεοκοι) d'atletes i jutges (ηλλανοδικαι)  de respectar les regles de les competicions i tot el primer dia estava dedicat a cerimònies religioses (sacrificis, ofrenes) i actes culturals (conferències, recitals poètics). 

Durant els cinc dies següents se celebraven totes les proves esportives, deixant per a l’últim la prova més emocionant i espectacular: la cursa de carros de cavalls. Els Jocs es cloïen amb la processó i coronació dels vencedors al temple de Zeus, seguida pels banquets de celebració.

Púgil descansant d'Apol·loni

El seté i darrer dia es lliuraven els premis als campions, se’ls concedia un branca d’una olivera i se’ls erigia l’estàtua al temple de Zeus sols d’aquell que havia vençut totes les proves del pentatló. No hi havia cap premi físic, ja que allò important era la glòria del campió i de la seua ciutat. La fama pels campions era enorme en tornar a les seues polis. Se’ls honorava com autèntics herois, poetes i músics cantaven les seues gestes, i com a conseqüència, el prestigi social dels atletes, encara que no forenn aristòcrates, creixia amb el pas del temps dintre de la societat grega.

Píndar celebrant un atleta

En l'escultura, els jocs van inspirar, entre d’altres, el famós “Discòbol” de Miró, el "Púgil descansant d'Apol·loni, "Els lluitadors dels Uffici" o "L'auriga del British Museum". Quant a la poesia, es coneixen infinitat d'odes als vencedors “epinicis”, escrites per famosos poetes, com Píndar i Simònides per a immortalitzar els triomfs dels atletes en les Olimpíades. Com el final de l’Oda primera de Píndar:

“l’esperit que agiten

les preocupacions més buides

tindrà com a honor

només aquest temps en què viu,

en canvi, si aconsegueix les millors coses

amb esforç i rectament,

quan mora, li quedarà a l’home

la glòria més envejable com a estàtua”.

 

Un cop Grècia va caure sota domini romà, els ciutadans romans també van tenir accés als Jocs Olímpics. Per això un barceloní del s. II dC. va poder-hi participar i va véncer amb un carro i uns cavalls de la seua propietat en unes proves hípiques. Això es pot llegir encara en una inscripció que era a la base d'una estàtua que ho recordava trobada al santuari d'Olímpia:

El general Luci Minici Natal, que en els Jocs Olímpics del 129 va guanyar la cursa de carros, va fer donació del carro vencedor al santuari. Va ser pretor i cònsol de Líbia.