dimarts, 8 de novembre del 2011

Entens el llatí?

Pel·licula comica de Schola Athenarum a Iosepho Mota, clarus histrio Hispanus, facta et in linguam Latinam reddita a Germano et Agamador, in conventiculo amicorum, cui nomen 'ITER 2011' est, in villa 'Aloe Vera', Huercal Overa (Almería) sita, mense Iulii anno MMXI.

dimecres, 2 de novembre del 2011

Fill d'Homer



La publicació de la traducció de l'Odissea de Joan Franscec Mira fa comentar en un post al facebook de l'escriptor negre Sebastià Bennasar aquesta anècdota comentada per Ana Maria Vilallonga treta del blog El fill d'Ariadna Punxa i el veuràs.

dilluns, 24 d’octubre del 2011

Hillary Clinton i Juli Cèsar: La impostura dels superbs



Semblen dos espills reflectint les imatges a través de dos mil anys: Farnaces II, rei del Pont i Moammar-al-Gaddafi, ambdós aliats de l'imperi amb la connivència dels quals van fer i desfer a plaer, fins que els van tocar els dallonses i, després d'una guerreta sense massa importància, derrocats, empresonats i eliminats.

Les diferències vénen quan revisem la qualitat dels estadistes implicats: per una banda, l'irrepetible Gai Juli Cèsar, qui per certificar la rapidesa de la victòria en una guerra de tan sols cinc dies va escriure en una carta privada al seu amic Maci ·”Veni, vidi, vici”; per l'altra la Secretària d'Estat dels EEUU, Hillary Clinton, qui en una entrevista urbi et orbi, amb una xanxa lamentable reprodueix “hilarant” la frase de Cèsar “We came, we saw, he died”, i després responia a la pregunta de la periodista si hi havia alguna relació entre la seua visita a Líbia uns dies abans amb la mort de Gaddafi. No” i torna a riure per admetre presumptuosa “I'm sure of that”. Mireu el vídeo http://www.informationclearinghouse.info/article29472.htm

Americans i romans prengueren l'assumpte com una qüestió menor de política exterior en l'Orient, ja des d'aleshores problemàtic. El que marca la diferència és que mentre Cèsar resol amb serietat i celeritat una acció impecable, irrefutable, l'administració nord-americana no sols havia mostrat una implicació tèbia com a resultat de la liquidació d'una fracassada política d'intervencions desastroses a Somàlia, Iran, Afganistan i Pakistan, sinó que el sarcasme i la petulància de Hillary, no només treu a la llum el capteniment descarnat de l'administració americana a què ens té acostumats (colps d'Estat cruents, assassinats “selectius” celebrats bojos d'alegria, invasions unilaterals per instaurar la “democràcia”, recolzaments de dictadors útils), sinó que més aviat sembla amagar amb una rialla histèrica la seua debilitat en el nou concert mundial.

Com Sadam i Bin Laden, Gaddafi els interessava més mort que viu, perquè no pogués explicar qui eren els qui havien finançat en les seues “insostenibles maldats”. Potser per això la rialla de la Hillary ens sona a la d'una hiena sobre el cadàver que el guepard havia abatut.



dimecres, 19 d’octubre del 2011

L'eix mediterani és la Via Augusta




El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha anunciat aquest matí a Brussel•les que el corredor mediterrani és una infraestructura prioritària per al traçat de transport de mercaderies. D'això se'n va adonar August, que fomentà la remodelació de l'antic Camí d'Hèrcules i que anomenà Via Augusta ara fa més de dos mil anys. Vegeu sinó els mapes i comprovareu que estem, parlant-d'una mateixa cosa.



Per tant la competència suscitada entre aquest corredor i el central (Madrid-Saragossa-Canfrac) era una controvèrsia que la lògica dels romans havien ja solucionat, sense necessitat de tants escarafalls territorials i identitaris.


De fet el Corredor Mediterrani concentra gairebé el 50% de la població, les exportacions i el PIB espanyol, és un eix per on circulen més del 50% de les mercaderies de tot l'Estat i un 60 per cent del total d'exportacions, la que suporta més tràfic de tot l'Estat: 8.000 camions circulen cada dia per l'AP7 i la N-340 i transporten més de 12 milions de tones l'any. Una necessitat que clamava al cel, ja que a l'Estat espanyol només un 4% de les mercaderies circulen en ferrocarril (enfront del 9% de mitjana de la UE-15#.Bona notícia per tant per al medi ambient, ja que que suposaria una reducció d'emissions de CO2 de 145 milions de tones en el període 2016-2045.

Bona notícia també per als veïns que hem de patir el fluix de camions dins dels nostres pobles amb una autopista de pagament al costat i que amb el rescat faria innecessari el dispendi de la construcció d'una ronda també paral·lela. I bona notícia perquè es trenca el disseny radial que tenia Madrid com a centre indiscutible del món i que ens ha condemnat a tantes planificacions aberrants d'infraestructures.

Suprimit l'únic centre on tots els camins hi conduïen en temps d'August, la centralitat avui és multiforme. No és que no passe per Madrid, sinó que ja no hi ha mes centre que aquell que resta conformat amb la relació amb les seues parts, és a dir, aquell que pot generar enllaços, links dirien els posats en els mitjans 2.0, que interactuen en una xarxa infinita.

Com August va veure, l'eix Mediterrani torna a reivindicar-se com una de les rutes més dinàmiques que connecta la perifèria amb la centralitat europea. Per això cal que els governants, els d'ara i els que vindran, estiguen a l'altura de l'estadista i duguen a terme els compromisos que facen realitat el projecte, sense que retalls imprevistos, miopia política o llufes electorals com les del tren Gandia-Dénia els deixen a l'altura de la sabata (perdó, sandàlia) d'August.

El llatí als mitjans de comunicació



Ací teniu un articulista que fa emprar el llatí com a eina d'interpretació de la realitat i encara que diga (modèstia humanista, supose) que no sap llatí, se li nota les hores perdues estudiant les declinacions en l'anterior sistema d'ensenyament, on el llatí era obligatori.






dimarts, 18 d’octubre del 2011

Mira tradueix l'Odissea



El gran heterodox de le lletres valencianes, professor de grec, finíssim novel·lista, eminent traductor de l'Infern de Dant i Els Evangelis s'ho fa ara amb l'Odissea, un treball digne dels d'Hèraccles, sense dubte. Esperem la publicació per poder gaudir-ne. Seguiu l'enllaç



dijous, 14 d’abril del 2011

Teatre de Sagunt

Anem a Sagunt. Ací teniu informació sobre la cançó i la lletra que cantaran en el teatre. Passeu-ho bé. http://www.culturaclasica.net/talleres2010/index.php?option=com_content&view=article&id=87&Itemid=175&lang=es

dijous, 3 de febrer del 2011

Arnau ha guanyat el concurs Odissea de l'Institut

Molt bé Arnau. Queda d'allò més cavalleresc sentir-te parlar en castellà. Pensa que Nictímene porta accent, tant en valencià com en castellà. Molt bé.

pistes per al Preguntó del concurs Odissea

Ximo, sembla correcte.
Núria, Eutropio no és correcte. El drama satíric estic confirmant-lo i l'heroïna també.
Núria la 8 que dius és bona.
Ximo, crec que és correcta l'heroïna del cocle èpic dels Argonautes que proposes.

dimarts, 1 de febrer del 2011

pistes per al concurs Odissea

Si voleu trobar quin és l'objecte amb què es protegien les dones busqueu per la cuixa.
Sobre les matrones no sé què volen. No ho tinc clar, però més val donar una resposta equivocada que enviar-ho en blanc. Potser Pudicitia o Fortuna.
Sort

dissabte, 15 de gener del 2011

Viriato, una sèrie de dubtosa rogorositat històrica

Us deixe amb un article molt sucós pres del blog de Gabriel Castelló

Vamos a analizar algunos de los gazapos más notorios de esta exitosa serie televisivaHispania que basa su puesta en escena y contenido más en una adaptación de “Curro Jiménez” a la romana que a una “Roma” de HBO a la hispana, con invasores malvados, gentes ultrajadas e insurrectos valerosos.


Tomaremos como hilo conductor lo más chocante a simple vista, los nombres:

  • Romanos:

Galva: A este no se lo han podido cambiar… Servio Sulpicio Galva (190 – 135 a.C.) fue un controvertido político y militar romano, magnífico orador y hombre sin escrúpulos. Cuan ruin tuvo que ser su gestión como pretor de la Hispania Ulterior (151 – 150 a.C.) para que el tribuno de la plebe Libón, e incluso un auténtico desaprensivo como el viejo Catón, le culpasen de sobrepasarse en sus funciones. Fue llamado a retreta y procesado en el 149 a.C., pero su oratoria y sobornos le salvaron de ser duramente castigado por el senado. A pesar de ser elegido cónsul en el 144 a.C., por orden del Senado no volvió a pisar Hispania… ¿Durará tan poco Galva en la serie?

Marco: Según la serie le dicen Marco Quinto Cornelio. Ese nombre no es verosímil. Marco es un praenomen, al igual que Quinto. Sólo había nueve habituales y era relativamente irrelevante; solo se usaba en raras ocasiones, ámbitos muy familiares, sin acompañarlo con los demás nomen y cognomen. Así pues, Marco Cornelio Léntulo (Marco, de la familia Cornelia, el lento) sí que hubiese sido verosímil. De hecho, seguimos haciendo lo mismo: nadie se refiere a José Luís como presidente del gobierno, se le conoce en público por Rodríguez Zapatero, o incluso sólo Zapatero… (Como César, Cicerón, etc… un cognomen) Sólo su familia le llamará José Luís. Su conducta en la serie es de folletín, persiguiendo forajidos con cuatro escoltas salidos de Asterix y haciendo de malo a discreción. La aristocracia romana estaba muy por encima de todo eso. Además, un general, que siendo correctos sería Legado, no atendería nunca por su praenomen (es cómo si a César los senadores, legados o tribunos le llamasen Cayo)

Claudia: ¿Claudia qué más? En el tercer episodio dice que es hija de un tal senador Tulio… Pues lo correcto sería Tulia: las hijas heredaban el nomen del padre en femenino… Si la conducta de Marco chirría, la de Claudia clama el cielo. Si Calpurnia le hubiese montado un número a su esposo como los que monta habitualmente en la serie durante el asedio de Alesia, César la hubiera hecho descuartizar viva. Pocas mujeres había dentro de los campamentos romanos; sí las había fuera de ellos, las concubinas de los soldados y las de pago.

Sabina: Es la única que se salva. El pelo un poco largo y muy escotada para servir en un campamento, pero es ficción.

  • Los Hispanos:

Aquí llega el escándalo…
Viriato: El líder… de una banda de cuatro prófugos, aún falta unos cuantos años para ser elegido como caudillo indígena contra la ocupación romana y resultar realmente molesto a las legiones. Su nombre procede del vocablo céltico virias (brazalete), pues sólo los jefes usaban dichos adminículos, un poco fuera de tono para un presunto pastor. Se autodefine “hispano”; es como si Moctezuma dijese que es latino… En la Hispania del siglo II a.C. cada tribu, ciudad o etnia hacía la guerra por su cuenta, a favor o en contra de los romanos. Apenas ochenta años después de esta época, cada rincón de Iberia apoyó a Metelo o Sertorio según sus propias convicciones durante la Guerra Civil. Hispania no era un estado ni por asomo, era una colección de tribus dispersas y poco conexas, en este caso concreto célticas. Por cierto, fue elegido caudillo de los lusitanos en el 147 a.C. (así pues, su nombre vendrá de esas fechas, tres años después de lo que estamos viendo… ¿Cómo se llamaría antes?)

Sandro: ¿Botticelli? ¿Pertini? Es un nombre medieval italiano derivado de Alessandro… Este es el primer lusitano futurista que se anticipa a su tiempo. Es el herrero, el que fabrica falcatas como churros, todas iguales y con las empuñaduras damasquinadas. Cada falcata estaba hecha a medida del brazo del guerrero que debía portarla… menos las de Sandro.

Paulo: ¿Qué Paulo? ¿Emilio Paulo, el suegro de Escipión? Otra familia indígena con vista que le puso un nombre de aristócrata romano a su hijo… Este parece un pandillero. No me imagino ni a un personaje de Plauto hablando así…

Darío: Este es el mejor, se llama como el rey de reyes persa, el gran enemigo de Alejandro Magno. Es poco probable que algún habitante de su aldea supiese donde estaba siquiera Persia, como mucho sabrían de la existencia de Grecia o Cartago. Por cierto… tengo mis dudas sobre ese idílico poblado en un llano y sin amurallar… ¿Puede ser que digan que se llama Cauca? Eso es Coca (Segovia); si es Kaura es Coria del Río (Sevilla), ambas bastante lejos de donde habitaban los lusitanos…

Nerea: La novia del pandillero, a esta le han puesto un nombre griego… Exhibiendo sus atributos femeninos entre soldados recluidos durante un año en un apestoso campamento… impensable. Es una heroína. Después de los azotes que le soltaron no nos levantaríamos ni en tres meses… pero a ella, ni una ojera… ¡Es la reencarnación de la diosa Ataecina!

Teodoro: A Viriato sólo se le conoce una esposa, aunque en la serie nos lo presenten viudo. En realidad, el suegro de Viriato se llamaba Astolpas (un nombre oriundo de verdad) A este también le han puesto un nombre griego, que suena mejor… Se parece más un prestamista de Antioquía que un oligarca lusitano…

Helena: Como la de Troya… ¡Por los cuernos de Cerunnos! ¡Qué afición a los nombres griegos! Con la importancia que tenían los nombres en la Antigüedad. No se ponían al azar, todos expresaban alguna virtud.

Héctor: Seguimos en la Iliada… Un traidor al que le falta un luminoso que diga “te vendo por cien sestercios”… patético.

Bárbara: El último es espectacular, un nombre de origen griego (significa extranjera) que no se populariza hasta el medioevo; un nombre de santa 150 años antes de Cristo…

¿Qué les habría costado ponerles Tarbantu, Ultinos, Touto, Indortes, Likinos, Kara, Nunn, Botilkos, Aius, etc…? Nada, lo mismo que a mí escribirlo, es sólo desidia… total, lo van a ver igual.
Para quien desee adentrarse en esta época tan legendaria sin ver cables de la luz entre el paisaje, le recomiendo Viriato de Joao Aguiar, una novela entretenida y verosímil.

http://historiasdelahistoria.com/2010/11/07/gazapos-de-la-serie-hispania-los-nombres/