dissabte, 22 de juny del 2013

L'edició a la Roma antiga


Us faig arribar aquest article sobre l'edició a Roma a partir del treball de  Miguel Angel Novillo López, Juan Luis Posadas a Qué leer en el mundo antiguo.



Podem reconstruir l'edició de la Roma antiga resseguint el la relació amistosa-editorial entre Ciceró i Àtic. Ciceró dictava els seus discursos, cartes i monografies al seu esclau Tiró, el qual havia creat un sistema de notació ràpida, una pro-totaquigrafia, que va rebre el nom de notae tironianae, de gran èxit posterior. Després passava els escrits a Tit Pomponi Àtic, el ric banquer amic de Ciceró, la correspondència dels quals ens va donar la més impressionant col·lecció epistolar de tota la història de la literatura. Àtic els lliurava al taller de còpia que tenia al Quirinal amb una plantilla de copistes (librarii) i de correctors (anagnostes) que produïen en poques setmanes moltes còpies d'alta qualitat cal·ligràfica. Els librarii copiaven al dictat de l'editor i, posteriorment, els anagnostes corregien les còpies. Es podien realitzar “tiratges” de diverses desenes d'exemplars en poques setmanes, encara que mai s'aconseguien els tiratges de milers de còpies. 





Altres editors coneguts van ser els germans Sosis, editors d'Horaci, que posseïen un negoci prop de l'arc de Janus; el grec Daurus, editor de la monumental Ab urbe condita de Tit Livi; o Trifó, editor de Quintilià i Marcial.

Els costos de l'edició eren a càrrec de l'editor però si es desitjava realitzar una edició més luxosa o de major tiratge, l'autor havia d'assumir part del cost. També existia l'edició per encàrrec que solia ser finançada per algun ric lector a qui l'autor havia dedicat la seva obra. Així va publicar, per exemple, el poeta Estaci.