Schola Athenarum, entens el llatí?

dimarts, 13 d’abril de 2010

Es busca Nèmesi



NOM Nèmesi

ALIES La que sempre recorda, Adrastea.

FILIACIÓ. Filla d'Èrebus (la Foscor) i Nix (la Nit)

FETS COMESOS Estimada per Zeus, adopta diverses metamorfosis, fins que, mentre adoptava la forma de cigne, fou descoberta i prenyada pel rei de l'Olimp també transformat en cigne. L'ou que posà li'l donà a Leda, qui el va covar fins que n'isqueren els xics Càstor i Pòl·lux i les xiques Helena i Clitemnestra, exemples de com l'excés té compensació en forma de càstig: l'excessiu amor dels germans, amb la separació per la mort d'un dells, encara que al final brillen eternament junts en la constel·lació dels Bessons; la bellesa d'Helena amb els desgraciats amors que suscità i l'ambició de Clitemnestra amb la revenja que sobre ella executa el seu fill Orestes.

En realitat és la deessa de la justícia, que castiga la desmesura, concepció fonamental de l'esperit hel·lènic. Així Cresus, el rei masa feliç a causa de les seues excessives riquesses, el porta a la perdició en enfrontar-se a Cir. A Ramnunte, prop de Marató s'adorava l'estàtua de Nèmesi que va esculpir Fídies sobre el carreu de marbre de Paros que varen portar els perses per erigir-hi un trofeu després del que pensaven anava a ser una gran victòria sobre les tropes gregues. Els grecs consideraven que l'excessiva confiança dels perses en la victòria excitaren Nèmesi a actuar contra ells. Els generals romans i els gladiadors n’eren fidels seguidors de la deessa, per què no executara la revenja contra ells, clar.

Nèmesi és un deliciosa novel·la d'Agatha Christie, la primera que en vaig llegir, de la sèrie de Miss Marple, si me'n recorde bé, que als meus setze anys va fer que m'interessara per la novel·la de misteri i per les grans possibilitats expressives que la mitologia ens proporcionava per entendre la realitat.

Qui vullga trobar-la, sol anar amb ales i des de l’aire i en silenci, per què ningú senta com s’apropa, acaça els vanitosos i els que creuen que no es descobrirà mai el crimen que han comès.

Es busca Hiperió


NOM Hiperió
ALIES Qui mira des del cel, Sol
FILIACIÓ. Fill de Gaia (Terra) i Urà (el Cel)
FETS COMESOS Un dels quatre Titans. que es revoltaren contra son pare Urà a qui Saturn castrà. Va casar-se amb Tea i va tindre com a fills le llums del cel: Eos, l'Aurora; Hèlios, el Sol; Selene, la Lluna.
Quan Zeus es va rebel·lar contra son pare Cronos (Saturn), els Titans foren tancats al Tàrtar, la presó més fonda en l'interior de la terra, on si caigués una enclusa, tardaria quatre dies en arribar-hi. Més tard Zeus se'n compadí i alliberà tots els seus oncles.
Juntament amb la resta de titans que representen els quatre punts cardinals, a Hiperió li correspon el pilar de l'est.

El gran poeta romàntic Fiedrich Hölderlin va donar el nom d'Hiperió a una novel·la, subtitulada L'eremita a Grècia. Relata els amors d'Hiperió i la sacerdotessa de Mantinea Diotima, en mig de diàlegs amb els ciutadans grecs on veiem que per a Hölderlin la creació artística situa la persona com a punt de connexió entre els humans i els déus. En clau filosoficopoètica repassa la seua existència des de la irresponsabilitat de la infància a la reflexió i la responsabilitat de l'ésser adult, integrant els quatre elements presocràtics en la natura idealista i distribuint l'existència en les estacions de la vida política del poeta.

Es busca Eros


NOM Eros
ALIES Cupido (a Roma)
FILIACIÓ. Fill d'Afrodita i Hermes. Segons altres de Poros (l'oportunitat) i Penia (la pobresa)
FETS COMESOS Xiquet que no para de fer entremaliadures, va ser correspost amb la mateixa burla per Apol·lo, perquè Eros no podia tensar l'arc. En correspondència, Eros li va fer enamorar-se de Dafne o Jacint, amors que acaben de manera desgraciada, convertits els dos en plantes.

Virgili, un poeta de l'antiga Roma afirma a l'Eneida que, per designi de sa mare, va pendre forma d'Ascani, fill d'Enees i assegut als genolls de Dido, va insuflar a aquesta reina de Cartago un amor boig per Enees. Una tronada d'estiu va convertir un dia de cacera en la nit de noces dels amants, una cova el rude tàlem. El fat dictat per Júpiter però tenia escrit que Enees havia d'abandonar Àfrica. La mort de Dido i el jurament d'odi contra descendents d'Enees va enemistar romans i cartaginesos en les tres guerres més destructives de l'antiguitat i les figures d'Anníbal i Escipió l'Africà en herois de carnisseries i matances.

Apuleu l'ha vist en canvi enamorar Psique i ens conta en les Metamorfosis que el déu 5 lliberà la jove més bella de la roca on un mostre l'havia de devorar per portar-la a un jardí esplèndid on s'unia a ella solament de nit, quan no el podia veure. Si el veia, l'havia d'abandonar. Aconseguint Psique que la deixés visitar la seua família, la mare i dues germanes, els diu que era feliç en aquell palau però que no havia encara vist el seu enamorat. Les germanes, tal volta dutes per l'enveja, la persuadeixen que quan estigués dormit el seu enamorat, encengués un cresol i el mirès. Quan Psique va tornar, va fer com li havien demanat les seues germanes, però, embadalida i estupefacta davant la bellesa d'Eros, no va poder evitar que la mà li tremolès i deixar caure unes gotes d'oli de la llàntia sobre la pell del que dormia. Despertat Eros per la cremada, s'enutjà, li digué que ell era el mostre que l'havia d'alliberar i se n'anà. Psique es desesperava i ningú volia acollir-la, fins que Afrodita s'apiadà i la tancà sotmetent-la a diverses proves que no superà i per això la va dormir en una son profunda. Però Eros no podia oblidar Psique i demanà a Zeus que el permetera casar-se amb la mortal, al que va accedir.

Filòsofs han pensat que Eros va nàixer de l'ou primigeni en l'origen del món i que va ser l'element indispensable per què els elements quedassen units.
Podeu veure a nombroses pintures murals com es representat com un nioet grassonet, bufó, revoltós i bromista, sovint acompanyant a sa mare, Afrodita i duent l'arc amb les fletxes.


dissabte, 10 d’abril de 2010

S'afona la Domus Aurea


S'ha afonat una cúpula de la Domus Aurea de Neró. Era la gran casa que l'emperador megalòman edificà als colls del Palatí i l'Esquilí després del gran incendi de Roma, Als immensos jardins, a la vora d'un llac, s'alçava l'estàtua de bronze de Neró com Apol·lo-Febus, anomenada Colosseu per les seues dimensions i sobre el qual s'edificaria després l'amfiteatre Flavi que seria per això anomenat Colosseu.

Les estances de la gran casa eren impressionants. La gran sala menjador, amb una enorme cúpula des d'on es llançaven flors, tenia una taula rotatòria. Els dibuixos perfectament conservats, que es descobriren al segle XV, anomenats grotescs per ser trobats durant l'excavació del que era anomenat grotta o cova, inspiraren Miguel Àngel i segons uns estudiosos, encetaren el Renaixement pictòric.

L'esvoranc d'una part de la casa, en la seua major part encara per excavar, no va caure damunt dels turistes, que podien visitar-la des de feia pocs temps.

Us deixe la notícia.

En las inmediaciones del área arqueológica se encuentran también importantes monumentos como el Coliseo, los Foros Imperiales y varias basílicas.

La Domus Aurea de Roma, el "palacio dorado" donde el emperador Nerón estableció su residencia privada durante sus últimos años de vida, sufrió este martes un desprendimiento en una de sus galerías, durante los trabajos de restauración que se llevan a cabo en el monumento, que se levanta a pocos metros del Coliseo. En esa área arqueológica, que es una de las zonas más turísticas de la capital italiana también se encuentran los Foros Imperiales y varias basílicas.

El desprendimiento de la Domus Aurea de Roma se produjo en la conocida como Galería Trajana, que da acceso al complejo arqueológico, y que se encuentra bajo unos jardines. Unos sesenta metros cuadrados se desprendieron del techo de la galería debido a las filtraciones de agua habidas a causa de las últimas lluvias.

La zona afectada estaba cerrada al público en el momento del derrumbe, aunque los bomberos han establecido un perímetro de seguridad en la zona mientras determinan el alcance total del suceso. Desde el 2005, el "palacio dorado" permanecía cerrado al público por las labores de restauración a las que estaba siendo sometido y por el riesgo de desprendimientos por el agua que se filtra en la época de lluvias en los jardines que se encuentran sobre el monumento.

El Coliseo y los Foros Imperiales
En las inmediaciones del área arqueológica de la Domus Aurea, una de las zonas más turísticas de la capital italiana, se encuentran también importantes monumentos como el Coliseo, los Foros Imperiales y varias basílicas. Construida por el emperador Nerón (37-68 d.C.) tras el gran incendio que asoló Roma en el año 64 d.C, la Domus Aurea fue concebida como una representación del cosmos y estaba vinculada al movimiento del sol y de las estrellas.

Además de los acabados en oro que la caracterizaron y le dieron nombre, en los techos de sus galerías destacaban las incrustaciones de metales semipreciosos y de láminas de marfil. Años después de su creación, Vespasiano recuperó el edificio para el disfrute de los ciudadanos con el propósito de ganarse el favor del pueblo romano. El edificio ha sido cerrado y abierto de manera parcial al público en varias ocasiones y, con las obras que se estaban llevando a cabo desde 2005, se esperaba poder garantizar su apertura completa dentro de dos años.



Olimpiada de Clàssiques


Anàrem al concurs de les Olimpíades a València. Era la primera vegada que s'hi convocaven per a les nostres assignatures i, pel que fa als assistents, en va ser un èxit.
El grau de dificultat era elevat, i donat que la matèria era la de la totalitat del curs, inclòs el que no es demanava per a Selectivitat, la majoria dels nostres, o no havia tingut temps per estudiar-ho, o no ho veuria mai. També s'afegia l'inconvenient d'haver de respondre les preguntes de grec tot i que algunes alumnes no havien estudiat grec en primer ni en segon. Ací us deixe la prova i les respostes. Podeu practicar-les si us ve de gust.
Després vàrem fer una volta per la ciutat de València, la bonica, la dels jardins de Blasco Ibáñez, la dels jardins de Vivers, el Real, la del riu-jardí, la dels jardins del Parterre que canta Obrint Pas, les Facultats noves (amb wifi per tutti) i la Universitat Vella, on s'exposaven els embalums que transportaren a València els quadres del Museu del Prado durant la Guerra Civil, carrer la Nau, l'Albereda, una ciutat resplendent que ens acollí en el suau coixí primaveral i que ens deixà ganes de tornar-hi.