Schola Athenarum, entens el llatí?

dimarts, 23 de novembre de 2010

sempre Forges




dimarts, 16 de novembre de 2010

Se busca: Orfeu

File:Orfeu-atenas.jpg

L'orfisme és una doctrina religiosa de l’antiga Grècia que considera que l'existència terrenal i l'altra, la de després de la mort, ens hi és desvetllada a través de la revelació de misteris.
L'origen es remonta al segle VII o VIII a.C., i segueix l'exemple mític la figura d'Orfeu, el primer músic mortal, que baixà als inferns per rescatar Eurídice.

La figura d'Orfeu, que va aconseguir descendre als inferns per tornar a la vida de nou, formaria el marc conceptual que explicaria la immortalitat inherent al gènere humà. L'ànima humana doncs, separada del cos imperfecte i mortal a través de la mort, pot, com Orfeu, tornar a naixer.

La immortalitat de l'ànima però s'havia de practicar amb una sèrie de accions que la prepararien per aquest objectiu. Amb les ritus de purificació l'ànima es prepara per passar més ràpidament i digna a través del cicle de reencarnacions, fins que arriba purificada de totes les seues impureses al final del procés, on s'uneix a l'ànima universal, d'on s'havia originat.

La vida en comú, les menges restringides, la prohibició de no vessar la sang de cap animal per si de cas hi habita una ànima justa, la lectura i interpretació dels textos òrfics, la peregrinació per les polis gregues explicant la doctrina i proposant solucions a les inquietuds existencials, feren que 'orfisme fora qualificat com a una secta.

No obstabt això, la doctrina òrfica la podem descobrir a autors de tanta anomenada com Pitàgores, Heràclit, Plató i, com no, a les arrels del cristianisme.

dijous, 10 de juny de 2010

Avanç dels resultats dels exàmens finals de grec 1

L'heu fet molt bé. Tots esteu aprovats a l'últim exàmen de grec.
Espere que els notes finals siguen maques.
Ja les veurem el dimarts.

correcció erika 2 NOTABLE

NOMEN: Erika. COGNOMINA: Benavent Català.DIES: 10/06/10

1) Declina en singular illa dies en plural hoc tempus

n.ILLA DIES / HAEC TEMPORA

ac.ILLAM DIEM / HAEC TEMPORA

g.ILLIUS DIEI / HORUM TEMPLORUM

d.ILLI DIEI / HIS TEMPORIBUS

abl.ILLA DIE / HIS TEMPORIBUS


2) Analitza

Persona, nº, temps traducció posa en pretèrit perfet

dederunt - 3A, PL, PRET. PERFET - VAN DONAR - DEDERUNT

superabit - 3A, SING, FUTUR - SUPERARÀ - SUPERAVIT

ducam - 1A, SING, FUTUR- ENSENYARÉ - DUXI

fuerant - 3A, PL, PRET. PLUSQU. - HAVIEN SIGUT - FUERUNT

mittunt - 3A, PL, PRESENT - ENVIEN - MISERUNT


3) Analitza i tradueix:


Illi milites cum duce suo in hostium aciem celerrime fortissimeque impetum fecerunt,nam hi hostes, qui in vicina silva se celaverant,subito ex arboribus exerunt.

AQUELLS SOLDATS AMB EL SEU GENERAL CAP A LA LINIA DE BATALLA DELS ENEMICS VAN FER UN RAPIDISSIM I VALENTISSIM ATAC, DONCS AQUESTS ENEMICS, QUE S'HAVIEN AMAGAT EN EL BOSC VEÍ, VAN EIXIR DE REPENT DELS ARBRES.



4) Analitza i tradueix :

Eixos soldats sempre foren més valents que els seus generals

ISTIS MILITES SEMPER STRENUIORES
DUCE (QUAM SUUS DUX) FUERUNT


5) Evoluciona:

consilium > CONSILIU > CONSIL > CONSEL > CONSELL

adhaerere > ADHAERER > ADHERER > ADHERIR

concludere > CONCLUDER > CONCLUER > CONCLOER >CONCLORE > CONCLOURE

aptare > APTAR > ATTAR > ATAR

Aquesta evolució estaria bé perquè l'has passat al castellà, però ací tens en valencià
Els verbs tenen tema de perfet que els has de conéixer, com mitto-misi, duco-duxi.
Estàs vora l'excel·lent, espere que l'aconseguisques demà.
Ens hi veiem.

correcció erika NOTABLE

examen final 1
NOMEN: Erika COGNOMINA: Benavent Català. DIES:10/06/10

1) Declina en singular iste exercitus en plural illud consilium

n. ISTE EXERCITUS / ILLA CONSILIA

ac.ISTUM EXERCITUM / ILLA CONSILIA

g.ISTIUS EXERCITUS / ILLORUM CONSILIORUM

d.ISTI EXERCITUI / ILLIS CONSILIS

abl.ISTO EXERCITU / ILLIS CONSILIS


2) Analitza

Persona, nº, temps traducció posa en pretèrit perfet

dedi - 1a, SING, PRET.PERFET - VAIG DONAR - DEDI

amabunt - 3a, pl, FUTUR - ESTIMARAN - AMAVERUNT

facit - 3A, SING, PRET.PERFET - VA FER - FACIT

erant - 3A, PL, PRET.IMPERFET - EREN - FUERUNT

mittent - 3A, PL, FUTUR - ENVIARAN - MISERUNT

3) Analitza i tradueix:


Hic dux duas legiones in forte Calagurgitanorum oppidum celeriter misit, Sed hi, qui longo vallo altisque fossis muros muniverunt, istum impetum sustinuerunt.


AQUEST GENERAL VA ENVIAR RÀPIDAMENT DUES LEGIONS CAP A LA VALENTA CIUTAT DELS CALAGURGITANS, PERÒ AQUESTS, QUE VAN FORTIFICAR ELS MURS AMB UNA LLARGA BARRERA I PROFUNDES LES FOSSES, VAN SOSTINDRE EIXE ATAC.

N.B.: L'ANÀLISI NO EL PUC POSAR, L'HE FET A UN FULL

4) Analitza i tradueix :

Aquestes dones sempre han donat prudents consells al seus homens.

HAE FEMINAE SEMPER PRUDENTIA CONSILIA SUIS VIRIS DEDERUNT.

N.B.: L'ANÀLISI NO EL PUC POSAR, L'HE FET A UN FULL


5) Evoluciona:

stellarem > STELLARE > STELLAR > ESTELLAR > ESTEL·LAR
caementum > CAEMENTU > CAEMENT > CEMENT
aggregrare > AGGREGRAR > AGGREGAR > AGREGAR
iumentum > IUMENTU > IUMENT > JUMENT
foderationem > FODERATIONE > FODERATION > FODERATIO > FEDERATIO? > FEDERACIÓ

dimecres, 9 de juny de 2010

examen final 2

NOMEN…………….COGNOMINA………………………….DIES …………AULA

1) Declina en singular illa dies en plural hoc tempus

n.

ac.

g.

d.

abl.

2) Analitza

Persona, nº, temps traducció posa en pretèrit perfet

dederunt

superabit

ducam

fuerant

mittunt

3) Analitza i tradueix:

Illi milites cum duce suo in hostium aciem

celerrime fortissimeque impetum fecerunt,

nam hi hostes, qui in vicina silva se celaverant,

subito ex arboribus exerunt.

VOCABULA

celo,-as,-are,-vi tum amagar(se).

exeo,-is,-ire, exi, exitum

4) Analitza i tradueix :

Eixos soldats sempre foren més valents que els seus generals

5) Evoluciona: consilium, adhaerere, concludere, aptare

dimarts, 8 de juny de 2010

examen final 1

NOMEN…………….COGNOMINA………………………….DIES …………AULA

1) Declina en singular iste exercitus en plural illud consilium

n.

ac.

g.

d.

abl.

2) Analitza

Persona, nº, temps traducció posa en pretèrit perfet

dedi

amabunt

facit

erant

mittent

3) Analitza i tradueix:

Hic dux duas legiones in forte Calagurgitanorum oppidum

celeriter misit, Sed hi, qui longo vallo altisque fossis muros

muniverunt, istum impetum sustinuerunt.

VOCABULA

Calagurgitani,-orum calagurgità, habitant de Calahorra.

munio,-is,-ire,-vi,-tum. Fortificar.

sustineo,-es,-ere, sustinui, sustentum. Resistir, sostindre.

4) Analitza i tradueix :

Aquestes dones sempre han donat prudents consells al seus homens.

5) Evoluciona: stellarem, caementum, aggregrare, iumentum, foderationem

dimarts, 13 d’abril de 2010

Es busca Nèmesi



NOM Nèmesi

ALIES La que sempre recorda, Adrastea.

FILIACIÓ. Filla d'Èrebus (la Foscor) i Nix (la Nit)

FETS COMESOS Estimada per Zeus, adopta diverses metamorfosis, fins que, mentre adoptava la forma de cigne, fou descoberta i prenyada pel rei de l'Olimp també transformat en cigne. L'ou que posà li'l donà a Leda, qui el va covar fins que n'isqueren els xics Càstor i Pòl·lux i les xiques Helena i Clitemnestra, exemples de com l'excés té compensació en forma de càstig: l'excessiu amor dels germans, amb la separació per la mort d'un dells, encara que al final brillen eternament junts en la constel·lació dels Bessons; la bellesa d'Helena amb els desgraciats amors que suscità i l'ambició de Clitemnestra amb la revenja que sobre ella executa el seu fill Orestes.

En realitat és la deessa de la justícia, que castiga la desmesura, concepció fonamental de l'esperit hel·lènic. Així Cresus, el rei masa feliç a causa de les seues excessives riquesses, el porta a la perdició en enfrontar-se a Cir. A Ramnunte, prop de Marató s'adorava l'estàtua de Nèmesi que va esculpir Fídies sobre el carreu de marbre de Paros que varen portar els perses per erigir-hi un trofeu després del que pensaven anava a ser una gran victòria sobre les tropes gregues. Els grecs consideraven que l'excessiva confiança dels perses en la victòria excitaren Nèmesi a actuar contra ells. Els generals romans i els gladiadors n’eren fidels seguidors de la deessa, per què no executara la revenja contra ells, clar.

Nèmesi és un deliciosa novel·la d'Agatha Christie, la primera que en vaig llegir, de la sèrie de Miss Marple, si me'n recorde bé, que als meus setze anys va fer que m'interessara per la novel·la de misteri i per les grans possibilitats expressives que la mitologia ens proporcionava per entendre la realitat.

Qui vullga trobar-la, sol anar amb ales i des de l’aire i en silenci, per què ningú senta com s’apropa, acaça els vanitosos i els que creuen que no es descobrirà mai el crimen que han comès.

Es busca Hiperió


NOM Hiperió
ALIES Qui mira des del cel, Sol
FILIACIÓ. Fill de Gaia (Terra) i Urà (el Cel)
FETS COMESOS Un dels quatre Titans. que es revoltaren contra son pare Urà a qui Saturn castrà. Va casar-se amb Tea i va tindre com a fills le llums del cel: Eos, l'Aurora; Hèlios, el Sol; Selene, la Lluna.
Quan Zeus es va rebel·lar contra son pare Cronos (Saturn), els Titans foren tancats al Tàrtar, la presó més fonda en l'interior de la terra, on si caigués una enclusa, tardaria quatre dies en arribar-hi. Més tard Zeus se'n compadí i alliberà tots els seus oncles.
Juntament amb la resta de titans que representen els quatre punts cardinals, a Hiperió li correspon el pilar de l'est.

El gran poeta romàntic Fiedrich Hölderlin va donar el nom d'Hiperió a una novel·la, subtitulada L'eremita a Grècia. Relata els amors d'Hiperió i la sacerdotessa de Mantinea Diotima, en mig de diàlegs amb els ciutadans grecs on veiem que per a Hölderlin la creació artística situa la persona com a punt de connexió entre els humans i els déus. En clau filosoficopoètica repassa la seua existència des de la irresponsabilitat de la infància a la reflexió i la responsabilitat de l'ésser adult, integrant els quatre elements presocràtics en la natura idealista i distribuint l'existència en les estacions de la vida política del poeta.

Es busca Eros


NOM Eros
ALIES Cupido (a Roma)
FILIACIÓ. Fill d'Afrodita i Hermes. Segons altres de Poros (l'oportunitat) i Penia (la pobresa)
FETS COMESOS Xiquet que no para de fer entremaliadures, va ser correspost amb la mateixa burla per Apol·lo, perquè Eros no podia tensar l'arc. En correspondència, Eros li va fer enamorar-se de Dafne o Jacint, amors que acaben de manera desgraciada, convertits els dos en plantes.

Virgili, un poeta de l'antiga Roma afirma a l'Eneida que, per designi de sa mare, va pendre forma d'Ascani, fill d'Enees i assegut als genolls de Dido, va insuflar a aquesta reina de Cartago un amor boig per Enees. Una tronada d'estiu va convertir un dia de cacera en la nit de noces dels amants, una cova el rude tàlem. El fat dictat per Júpiter però tenia escrit que Enees havia d'abandonar Àfrica. La mort de Dido i el jurament d'odi contra descendents d'Enees va enemistar romans i cartaginesos en les tres guerres més destructives de l'antiguitat i les figures d'Anníbal i Escipió l'Africà en herois de carnisseries i matances.

Apuleu l'ha vist en canvi enamorar Psique i ens conta en les Metamorfosis que el déu 5 lliberà la jove més bella de la roca on un mostre l'havia de devorar per portar-la a un jardí esplèndid on s'unia a ella solament de nit, quan no el podia veure. Si el veia, l'havia d'abandonar. Aconseguint Psique que la deixés visitar la seua família, la mare i dues germanes, els diu que era feliç en aquell palau però que no havia encara vist el seu enamorat. Les germanes, tal volta dutes per l'enveja, la persuadeixen que quan estigués dormit el seu enamorat, encengués un cresol i el mirès. Quan Psique va tornar, va fer com li havien demanat les seues germanes, però, embadalida i estupefacta davant la bellesa d'Eros, no va poder evitar que la mà li tremolès i deixar caure unes gotes d'oli de la llàntia sobre la pell del que dormia. Despertat Eros per la cremada, s'enutjà, li digué que ell era el mostre que l'havia d'alliberar i se n'anà. Psique es desesperava i ningú volia acollir-la, fins que Afrodita s'apiadà i la tancà sotmetent-la a diverses proves que no superà i per això la va dormir en una son profunda. Però Eros no podia oblidar Psique i demanà a Zeus que el permetera casar-se amb la mortal, al que va accedir.

Filòsofs han pensat que Eros va nàixer de l'ou primigeni en l'origen del món i que va ser l'element indispensable per què els elements quedassen units.
Podeu veure a nombroses pintures murals com es representat com un nioet grassonet, bufó, revoltós i bromista, sovint acompanyant a sa mare, Afrodita i duent l'arc amb les fletxes.


dissabte, 10 d’abril de 2010

S'afona la Domus Aurea


S'ha afonat una cúpula de la Domus Aurea de Neró. Era la gran casa que l'emperador megalòman edificà als colls del Palatí i l'Esquilí després del gran incendi de Roma, Als immensos jardins, a la vora d'un llac, s'alçava l'estàtua de bronze de Neró com Apol·lo-Febus, anomenada Colosseu per les seues dimensions i sobre el qual s'edificaria després l'amfiteatre Flavi que seria per això anomenat Colosseu.

Les estances de la gran casa eren impressionants. La gran sala menjador, amb una enorme cúpula des d'on es llançaven flors, tenia una taula rotatòria. Els dibuixos perfectament conservats, que es descobriren al segle XV, anomenats grotescs per ser trobats durant l'excavació del que era anomenat grotta o cova, inspiraren Miguel Àngel i segons uns estudiosos, encetaren el Renaixement pictòric.

L'esvoranc d'una part de la casa, en la seua major part encara per excavar, no va caure damunt dels turistes, que podien visitar-la des de feia pocs temps.

Us deixe la notícia.

En las inmediaciones del área arqueológica se encuentran también importantes monumentos como el Coliseo, los Foros Imperiales y varias basílicas.

La Domus Aurea de Roma, el "palacio dorado" donde el emperador Nerón estableció su residencia privada durante sus últimos años de vida, sufrió este martes un desprendimiento en una de sus galerías, durante los trabajos de restauración que se llevan a cabo en el monumento, que se levanta a pocos metros del Coliseo. En esa área arqueológica, que es una de las zonas más turísticas de la capital italiana también se encuentran los Foros Imperiales y varias basílicas.

El desprendimiento de la Domus Aurea de Roma se produjo en la conocida como Galería Trajana, que da acceso al complejo arqueológico, y que se encuentra bajo unos jardines. Unos sesenta metros cuadrados se desprendieron del techo de la galería debido a las filtraciones de agua habidas a causa de las últimas lluvias.

La zona afectada estaba cerrada al público en el momento del derrumbe, aunque los bomberos han establecido un perímetro de seguridad en la zona mientras determinan el alcance total del suceso. Desde el 2005, el "palacio dorado" permanecía cerrado al público por las labores de restauración a las que estaba siendo sometido y por el riesgo de desprendimientos por el agua que se filtra en la época de lluvias en los jardines que se encuentran sobre el monumento.

El Coliseo y los Foros Imperiales
En las inmediaciones del área arqueológica de la Domus Aurea, una de las zonas más turísticas de la capital italiana, se encuentran también importantes monumentos como el Coliseo, los Foros Imperiales y varias basílicas. Construida por el emperador Nerón (37-68 d.C.) tras el gran incendio que asoló Roma en el año 64 d.C, la Domus Aurea fue concebida como una representación del cosmos y estaba vinculada al movimiento del sol y de las estrellas.

Además de los acabados en oro que la caracterizaron y le dieron nombre, en los techos de sus galerías destacaban las incrustaciones de metales semipreciosos y de láminas de marfil. Años después de su creación, Vespasiano recuperó el edificio para el disfrute de los ciudadanos con el propósito de ganarse el favor del pueblo romano. El edificio ha sido cerrado y abierto de manera parcial al público en varias ocasiones y, con las obras que se estaban llevando a cabo desde 2005, se esperaba poder garantizar su apertura completa dentro de dos años.



Olimpiada de Clàssiques


Anàrem al concurs de les Olimpíades a València. Era la primera vegada que s'hi convocaven per a les nostres assignatures i, pel que fa als assistents, en va ser un èxit.
El grau de dificultat era elevat, i donat que la matèria era la de la totalitat del curs, inclòs el que no es demanava per a Selectivitat, la majoria dels nostres, o no havia tingut temps per estudiar-ho, o no ho veuria mai. També s'afegia l'inconvenient d'haver de respondre les preguntes de grec tot i que algunes alumnes no havien estudiat grec en primer ni en segon. Ací us deixe la prova i les respostes. Podeu practicar-les si us ve de gust.
Després vàrem fer una volta per la ciutat de València, la bonica, la dels jardins de Blasco Ibáñez, la dels jardins de Vivers, el Real, la del riu-jardí, la dels jardins del Parterre que canta Obrint Pas, les Facultats noves (amb wifi per tutti) i la Universitat Vella, on s'exposaven els embalums que transportaren a València els quadres del Museu del Prado durant la Guerra Civil, carrer la Nau, l'Albereda, una ciutat resplendent que ens acollí en el suau coixí primaveral i que ens deixà ganes de tornar-hi.

dimarts, 9 de març de 2010

dilluns, 8 de març de 2010

Sant Vicent parlant en llatí

Si voleu saber com parlaria Sant Vicent en llatí vegeu aquesta pel·lícula tan divertida dels Ovidi Twins.

http://vimeo.com/8933902


divendres, 5 de març de 2010

Vestits romans

Per als qui desitgeu confeccionar-vos els vostres vestits ací teniu una pàgina on trobareu consells interessants

dimarts, 2 de març de 2010

Anem al Concurs Ciceronià

El passat divendres dia 19 de Febrer vaig tindre l'oportunitat de participar en el prestigiós concurs de Ciceró a la ciutat de València.

ciceronA la biblioteca del departament d'Història Antiga, a la facultat d'Història, vàrem traduir un text de Ciceró, que no era gens fàcil però que, per altra part, tampoc se'n passava de difícil. En canvi les qüestions que demanaven, (“Característiques de la prosa de Ciceró i “La producció filosòfica de Ciceró”) em sonaven a missatge extraterrestre, doncs el mestre que em preparava no me les va donar.

Considere que va ser una experiència positiva, ja que era la primera vegada que em presentava a un concurs de tanta importància, donat que el premi consisteix a ser becada per anar a Arpinas, el poble de Ciceró, a Itàlia, i allí competir amb tots els millors estudiants de llatí d'Europa. Per això m'agradaria recomanar a totes le persones que els agrade el llatí i tinga un bon estudi d'aquest que s'anime a intentar millorar en aquesta llengua i també gaudisca de la mateixa oportunitat que em va sortir a mi.

Ací teniu el text per si voleu entrenar-vos

Nam et cohortati sumus ut maxime potuimus ad philosophiae studium eo libro qui est inscriptus Hortensius, et, quod genus philosophandi minime adrogans maximeque et constans et elegans arbitraremur, quattuor Academicis libris ostendimus. 2Cumque fundamentum esset philosophiae positum in finibus bonorum et malorum, perpurgatus est is locus a nobis quinque libris, ut quid a quoque et quid contra quemque philosophum diceretur intellegi posset. Totidem, subsecuti libri Tusculanarum disputationum res ad beate vivendum maxime necessarias aperuerunt. Primus enim est de contemnenda morte, secundus de tolerando dolore, de aegritudine lenienda tertius, quartus de reliquis animi perturbationibus, quintus eum locum complexus est, qui totam philosophiam maxime inlustrat: docet enim ad beate vivendum virtutem se ipsa esse contentam. 3 Quibus rebus editis tres libri perfecti sunt de natura deorum, in quibus omnis eius loci quaestio continetur. Quae ut plane esset cumulateque perfecta, de divinatione ingressi sumus his libris scribere; quibus, ut est in animo, de fato si adiunxerimus, erit abunde satisfactum toti huic quaestioni. Atque his libris adnumerandi sunt sex de re publica, quos tum scripsimus, cum gubernacula rei publicae tenebamus: magnus locus philosophiaeque proprius a Platone, Aristotele, Theophrasto totaque Peripateticorum familia tractatus uberrime.


Sònia Camarena

dilluns, 1 de març de 2010

Concurs Olimpiada de Clàsssiques

Amici amicaeque
Ens apuntem al concurs Olimpiada de Clàssiques que es celebrarà el 24 de març a València. Mireu més detalls

dijous, 4 de febrer de 2010

El preguntó

Cari discipuli discipulaeque:
Afanyeu-vos, que són moltes les preguntes i gens fàcils

p4.1: Pista 1 de Preguntón
Poeta latino del círculo de Mecenas.


p4.2: Pista 2 de Preguntón
Lírico griego que se enfadó muchísimo con su prometida y el padre de ésta cuando decidieron romper el compromiso antes de la boda.


p4.3: Pista 3 de Preguntón
Personaje ligado trágicamente a una roca.


p4.4: Pista 4 de Preguntón
Su hermano le dio muchos problemas con la herencia.


p4.5: Pista 5 de Preguntón
Escritor griego, precursor de la literatura de Ciencia-ficción.


p4.6: Pista 6 de Preguntón
Se enfrentó a una diosa y no pudo conservar su figura, según nos cuenta un gran poeta elegíaco latino.


p4.7: Pista 7 de Preguntón
Nacido en Asia Menor realizó importantes descubrimientos sobre el cuerpo humano.


p4.8: Pista 8 de Preguntón
Nombre que reciben un conjunto de odas que conmemoran los triunfos de los atletas.


p4.9: Pista 9 de Preguntón
Consejero del nieto de Laertes y cazador de jabalíes.


p4.10: Pista 10 de Preguntón
Obra de un poeta latino que tiene nombre de ave sagrada.


p4.11: Pista 11 de Preguntón
EN LATÍN: Roma.


p4.12: Pista 12 de Preguntón
La única real de las Heroínas.


p4.13: Preguntón
EN LATÍN. Nombre de un personaje de una comedia griega.


La tres creiem que és: Prometeu
La quatre creiem que és: Hesíode

Després de mirar les inicials, he arribat a la conclusió que

La setena necessitem que comence per G, per tant no és: Hipòcrates
La vuit necessitem que comence per O, per tant no és: epinicis
La decena necessitem que comence per I, per tant no és és: Fènix

dimecres, 3 de febrer de 2010

Ens hi han donat la raó

Salve, dilecti discipuli discipulaeque
El jurat admet la nostra demanda. Diu:

Tenéis toda la razón. Ya hemos reparado el error incluyendo esa respuesta como válida y añadiendo los puntos correspondientes. Lamentamos el lapsus y os rogamos que nos perdonéis el malestar que hayamos podido causar a los alumnos.
Saludos.

Preguntes per a la tercera entrada

Agete, dilecti idiscipuli discipulaeque

Ja tenim la trecera jornada, envieu ací les respostes

Pregunta 3.1
Este más que distinguido personaje romano tuvo como maestro a un filósofo, pero él quería ser artista, y como tal, según él, murió.


Pregunta 3.2
Isla griega que da nombre a una decisiva batalla que ganaron los griegos frente a los persas aprovechando los canales que se forman entre la isla y el continente.


Pregunta 3.3
Nombre con el que Tucídides denominó al periodo de tiempo marcado por la ascensión de Atenas como estado hegemónico en el Mundo Griego y por el auge de la democracia ateniense.

Tercera tanda

Dilecti, disciculi discipulaeque

Aquesta vegada ens l'han feta grossa. Resulta que la màquina de correccions no accepta la forma corecta Cal·lírroe, sinó Calírroe, la qual cosa es contradui amb la transcripció normativa. Anem a fer una reclamació, que la presente en aquests termes:

Estimats membres del jurat del concurs Odissea,
havent proposat els membres de l'equip "La mirada de Medusa" com a solució a la pregunta p002-03-n de la segona jornada: la font d'Atenes de "bell doll" com a Cal·lírroe, i havent estat desestimada per no admetre més que "l" en lloc de "l·l" en català, em de fer constar el més ferm desacord en tant que la transcripció a la nostra llengua dóna "l·l", com així certifiquen autoritats com:
Enciclopèdia Catalana
Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
Diccionari de Llatí de l'Enclopèdia catalana
Diccionari de Llatí Vox
Diccionari de noms de persona de Josep Maria Albaigés

Demanem per tant que se'ns reconega com a vàlida la resposta i se'ns puntue de manera correcta.
Aprofitem l'avinentesa per saludar-vos molt cordialment.
Membres de l'equip La mirada de Medusa.

Ací teniu el resultat
p002-01-nEn latín, mezcla de vino de la primera prensada con miel que se bebía con los entrantes al comenzar los banquetes durante la época del Imperio Romano.MULSUM // OENOMELUM // CONDITUMMULSUM5
p002-02-nAbreviatura en dos letras de una moneda romana que da origen al símbolo de una moneda actual. HSHS5
p002-03-nFuente pública de “bello chorro” en Atenas.CALÍRROE // CALIRROE // ENEACRUNOS // ENEACRUNOCAL·LÍRROE-1

dimarts, 2 de febrer de 2010

Segona tanda


Dilecti discipuli discipulaeque

La relació de currants ha estat:

Erika, si la resposta al vi i a la font crec que és correcta, la moneda em pense que Ximo l'ha encertada millor.
Núria, massa possibilitats per al vi després dius que és un de sol, que és el que val. Correcta la font. La moneda crec que és Ximo qui l'ha trobada.
Arnau, bé per la font i el ví, però la moneda li la preguntes a Ximo.
Ximo, ben trobada la moneda, la font i el vi, crec que et mereixes el super possitiu.

Veurem les respostes demà.
Gregori

primera tanda concurs Odissea

Discipuli discipulaeque:

El primer escull està salvat. Gràcies a les vostres respostes hem encertat els enigmes que l'Esfinx ens plantejà: bé per Arnau, Helena, Núria, Ximo, Sònia, Janina, Erika i Janet

Clau preguntaPreguntaResposta correctaResposta del grupPuntuació
p001-01-nEls lladres grecs consideraven aquest déu el seu patró.HERMESHERMES5
p001-02-nEl més gloriós heroi grec, de peus lleugers, es va enamorar d’aquesta amazona, però ja era massa tard.PENTESILEA // PENTESILIAPENTESILEA5
p001-03-nSon pare, italià, la va entregar en matrimoni a un estranger a pesar d’estar ja compromesa, i més tard va donar nom a una ciutat acabada de fundar.LAVINIA // LAVÍNIALAVÍNIA5
Puntuació Total15

El Temps total empleat per a contestar a totes les preguntes pel grup LA MIRADA DE MEDUSA va ser: 8 hores, 27 minuts i 30 segons





dimarts, 12 de gener de 2010

Concurs Odissea


Amici, amicae,
Ens presentem al concurs Odissea, un certamen sobre la cultura greco-llatina eliminatori entre els instituts de la Comunitat per enfrontar-se en una gran final al guanyador de Galícia.
De segur que guanyem, amb les ganes que hi poseu.
Ací us deixe el liink perquè pugueu conéixer les preguntes dels anys anteriors i el funcionament del procés.