L'esport a l'antiguitat (I)
Iniciem una sèrie de posts sobre l'esport a l'antiguitat. Estem pensant en el concurs Odissea 2020, és obvi, però volem que servisca per sadollar la curiositat del nostre alumnat i l'interés del públic orbi et urbi (all over the world)
Grècia
Una pràctica classista? L'aristocràcia de l'esport
La pràctica de l’exercici físic a Grècia està estretament
relacionada amb l’entrenament per a la guerra de la classe superior, els
aristoi, ja que, des dels temps dels micènics i fins al segle V, els
aristòcrates eren els únics que tenien capacitat per guerrejar, fent dels seus
combats la prova de la seua excel·lència per aconseguir el més preuat per a
ells, la fama, (κλεοs), la glòria
que serà recordada per generacions i que els farà immortals en la memòria a
través de la paraula (εποs) en la
narració de les seues gestes, l’èpica. D’aquesta manera queda patent que un aristòcrata
està molt a prop dels déus, dels quals es diuen descendents, i en conseqüència
demostrada la seua preeminència social, econòmica, política i jurídica.
Un aristòcrata serà així καλοs, “bell” i αγαθοs “bo”. Bell en contraposició a la resta del poble que no
exercita el seu cos i el fa fibrós i musculós en practiques gimnàstiques, sinó
que, pel contrari, resulta malmés per l’esforç del treball, les llargues hores
sota el sol que ennegreix, eixuga i arruga la pell i la manca d’una alimentació
rica en proteïnes de la qual sí gaudeixen els nobles guerrers i els seus
descendents. Els aristòcrates són bons per la seua relació directa amb la
divinitat, la qual cosa els permet governar sense discussió i ser jutges més o
menys imparcials dotats per administrar
la justícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada