diumenge, 19 de gener del 2020

L'esport a l'antiguitat (III). Els Jocs Panhel·lènics

 

L'esport a l'antiguitat (III)


Grècia


Els Jocs Panhel·lènics

Les proves físiques, per a les quals estaven entrenats els efebs, tenien la seua representació competitiva als certàmens locals, com la famosa cursa nocturna de relleus amb torxes (Lampadedromia) en honor a Prometeu, la qual transcorria des la porta Dípilon fins a l’Acadèmia i tornar per una via plena de tombes (6 km). No obtant això, les competicions esportives rebien la màxima repercussió en els festivals que se celebraven en els quatre llocs de Grècia de gran ressó religiós: Jocs Ístmics: celebrats a Corint des de 582 aC. en honor a Posidó. Jocs Nemeus: celebrats a Nemea des de 573 aC. en honor a Zeus. Jocs Pítics: celebrats a Delfos des de 590 aC. en honor a Apol·lo i la Pítia, la seua sacerdotessa, i Jocs Olímpics: celebrats a Olímpia des de 776 aC. en honor a Zeus i Hera. Els dos primers eren bianuals i els dos últims quatrianuals.

A aquests festivals esportiu-religiosos acudien representants de totes les ciutats gregues, o, el que és el mateix, de parla grega, colònies incloses. Els grecs que hi participaven havien de ser homes lliures amb l’efebia acabada (a partir dels vint anys) i la victòria en alguna de les proves suposava una glòria excepcional no sols per al guanyador, sinó també per a la seua família i la ciutat que representava, la qual els honorava amb gran esplendidesa, com el regal d'una gran quantitat d’oli o una paga vitalícia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada