Schola Athenarum, entens el llatí?

dimecres, 21 de febrer de 2018

Roma, una història llegendària (V) Proclamació de la República


Anem a Tit Livi a la seua magna obra Ab Urbe Condita per assitir a l'episodi final de la monarquia i començament d'un nou règim polític a Roma, la República, és a dir, "la cosa pública":

"S’hi va tractar de conquerir Àrdea al primer atac. Com que avançava poc aquesta temptativa, van començar a atacar els enemics amb un setge i amb fortificacions. En aquests campaments, com succeeix en una guerra més llarga que agressiva, els permisos eren prou freqüents, més per als oficials que per als soldats. Els joves prínceps ocupaven el lleure en convits i banquets. Un dia, mentre bevien a ca Sext Tarquini en un banquet al que assitia també Col·latí, Tarquini el fill d’Egeri, trau el tema de les dones. Cadascú es desfà en lloar la seua, fins que, pujant de to la conversa, Col·latí diu que no calen paraules, que en poques hores es podria saber com la seua Lucrècia excel·lia d’entre totes.
—Som joves, no? Per què no pugem als cavalls i comprovem en persona el caràcter de les nostres dones? Que cadascú tinga com a prova allò que veja amb els seus ulls a l’arribada inesperada del seu marit.
I tots, calfats pel vi:
—Anem-hi, doncs     —diuen i volen a Roma esperonant els cavalls.

Arriben allí a boqueta de nit, i d’ací fan cap a Col·làcia, on troben Lucrècia d’una manera molt diferent a les nores del rei. Aquestes passaven el temps en banquets i en jocs amb altres de la seua edat, aquella asseguda entre esclaves enfeinades al bell mig de la casa, estava dedicada a la llana fent de la nit dia. El premi de la competició femenina va per Lucrècia. En arribar l’home i els Tarquinis són rebuts cortesament. El marit vencedor convida amb camaraderia els joves. Aleshores a Sext Tarquini li agafa el desig pervers d’abusar de Lucrècia per la força. L’empeny la seua bellesa, però sobretot la prova de la seua castedat. A la fi de la ronda nocturna tornen al campament.
Resultat d'imatges de violació de LucrèciaPocs dies després i sense saber-ho Col·latí, Sext Tarquini va anar a Col·làcia amb un sol acompanyant.

Rebut cortesament pels que ignoraven la seua intenció, quan després de sopar fou conduït a l’habitació dels hostes, encés de passió, després que li sembla la casa tranquil·la i tots adormits, amb l’espasa desembeinada s’atansa a Lucrècia que dormia i, prement amb la mà esquerra el pit de la dona, li diu:
—Calla, Lucrècia. Sóc Sext Tarquini. Tinc l’espasa a la mà. Si crides, moriràs.

Mentre la dona, espaordida pel son, no veia possibilitat d’ajuda sinó la mort imminent,Tarquini li declara el seu amor, li implora, barreja amenaces amb precs, atabala l’ànim de la dona amb tota mena de raons. Com que veia que no cedia i que no la doblegava per la por a la mort, afegeix el deshonor a la por: li diu que hauria de posar junt al seu cadàver un serf nu degollat, perquè tothom diga que l’havien morta en mig d’un adulteri vergonyós. Amb aquest terror una espècie de desig que triomfava sobre la violència havia vençut la castedat obstinada i, quan el ferotge Tarquini se n’hagué anat d’allí una vegada havia arrabassat l’honor de la dona, Lucrècia, amoïnada per tan gran mal, envia a Roma un missatger cap al pare i a Àrdea cap al marit perquè vinguen sols amb un amic de confiança, que calia fer-ho al més aviat possible, que una cosa terrible s’havia esdevingut.

Sulpici Lucreci arriba amb Publi Valeri; Col·latí amb Luci Juni Brutus, amb qui casualment tornava a Roma quan els trobà el missatger de la dona. Troben Lucrècia asseguda a l’habitació tota amoïnada. A l’arribada dels seus li salten les llàgrimes i quan l’espòs li pregunta:
—Estàs bé?
—En absolut —respon—. Com ha d’estar bé una dona que ha perdut l’honra? Hi ha, Col·latí, rastres d’un altre home al teu llit. Tot i així sols el meu cos ha estat violat, ja que l’ànima és innocent; la mort en serà testimoni. Doneu-me la mà dreta i la paraula que l’adúlter, si sou homes, no n’ixirà impune. Sext Tarquini és qui, enemic en lloc d’hoste, presentant-se armat la nit passada, se’n va emportar d’ací un plaer funest per a mi i per a ell.

Tots un rere l’altre li donen paraula, consolen la desesperació de la seua ànima culpant l’autor del delicte, i no la víctima; que era la ment la que pecava, no el cos i que no hi ha culpa on no hi ha intenció.
—Vosaltres veureu què es mereix —diu—: jo, tot i estar absolta del pecat, no m’allibere del càstig. Cap dona viurà deshonrada d’ara endavant amb l’excusa de Lucrècia.
Un ganivet que tenia amagat sota el vestit se’l va clavar al cor i, lliscant sobre la ferida, va caure moribunda. El pare i el marit la criden alhora.
Brutus, mentre ells estaven ocupats amb els planys, després d’agafar davant d’ell el ganivet que havia tret de la ferida de Lucrècia i que encara degotava sang, va dir:
—Jure per aquesta sang, la més casta abans de l’ofensa reial, i a vosaltres, déus, us pose per testimonis que jo, a ferro i foc i amb totes les forces que puga, acabaré amb Luci Tarquini el Superb, amb la seua perversa esposa i amb tota la rècula de fills, i no permetré que ni ells ni cap altre siga rei a Roma.

Entrega després el ganivet a Col·latí, aquest a Lucreci i a Valeri, sorpresos d’una cosa extraordinària com era el nou caràcter que tenia Brutus guardat al pit. Juren com se’ls havia manat, i passant del plany a la ira, segueixen Brutus anomenant-lo ja des d’aleshores el cap que hauria d’acabar amb la monarquia."

I així naix la República, el règim de govern sense reis, presidit per dos cònsuls, el primers dels quals foren Brutus i Cil·latí per mèrits propis.

Roma, una història llegendària (IV) Mort de Servi Tul·li


Servi Tul•li, que així s'anomenava qui de menut havia sigut assenyalat pels déus, el van casar amb Tarquínia, la filla de Tarquini i Tanaquil, i rebia tota la confiança dels reis. Semblava el perfecte successor en el tron.

Els fills de l'anterior rei, Anc Marci, s'enutjaren d'allò més en veure com el tron que pensaven que els pertanyia passaria a unes altres mans, a les d'un fill d'una esclava! Aquesta ofensa que els turmentava es transformà en un pla per donar un colp d'estat. Llogaren dos pastors que simulaven una discussió i quan demanaren a palau la presència del Tarquini perquè posara justícia, un d'ells va traure una destral que portava sota la samarra i li la clavà al cap.
El complot, però, no va tindre èxit, ja que Tanaquil va intervenir ràpidament anunciant que Tarquini havia estat víctima d'un atemptat, però estava viu encara. Efectivament Tarquini expirava lentament al llit i mentrestant Tanaquil anima Servi perquè es faça càrrec del regne. Neutralitzen la conjura agafant els pastors i fent fugir els fills del rei Anc. Després de arlar amb els senadors, aquests anomenen rei Servi Tul•li.

Sevi Tul•li no volia caure en el mateix error de Tarquini, amb qui s'enemistaren els fills del rei precedent. Pensà que si casava les seues dues filles, Túl•ia Maior i Túl•ia Minor amb els fills de Tarquini, Luci i Arrunt, els tindria al seu costat gràcies als lligams familiars.
"Però no va poder evitar la presència del destí en eles decisions humanes, ni que l'enveja pel regne provoqués la traïció i la desgràcia", diu Tit Livi. L'emparellament no fou del tot encertat. Continua Tit Livi: "L'arrogant Túl•ia es turmentava perquè el seu marit no tenia fusta ni per a l'ambició ni pe a l'audàcia; fixant-se sempre en l'altre Tarquini, l'admirava, deia que aquell sí que era un home de veritat, i nascut de sang de reis; es burlava de la seua germana perquè, havent aconseguit un home de veritat, era mancada de l'audàcia pròpia d'una dona". Com s'hagueren posat d'acord, Arrunt i Túl•ia Maior apareixen un dia morts al llit, Luci Tarquini i Túl•ia Minor ni triguen a casar-se.

Luci Tarquini, animat per la seua esposa anava fent amistat amb els senadors i quan veia un bon nombre que li feien costat a, passa a l'acció. Convoca el Senat i els dirigeix un discurs que blasmava el rei Servi, dient que no havia estat elegit com tocava, que no havia respectat l'interregnum i que, el que és més greu, era fill d'una esclava. Quan Servi s'assabenta que el Senat estava reunit sense el seu permís, baixa del palau i al vestíbul es troba amb Luci Tarquini.
–"Què significa això?, Tarquini? Amb quina audàcia estant jo viu, has gosat cridar els senadors i seure en el meu tron?"

Resultat d'imatges de Servius tullius fireheadSeguim Tit Livi: "Llavors l'altre li respon amb arrogància que seia al tron del seu pare; que era molt millor que l'hereu del seu regne fos el fill del rei i no un esclau. Aleshores Tarquini, com que era molt més fort tant per la seua edat com pel seu vigor, aixeca Servi per la cintura i el llança escales avall des de dalt de la cúria; després torna a la cúria per obligar la decisió del senat (...) Segons la tradició, fou un crim horrible i inhumà, i el lloc ha quedat com a testimoni: l'anomenen el carrer del Crim. Allà, embogida, moguda per les fúries de la germana i del marit, hom diu que Túl•ia va fer passar el carro per sobre del cos del seu pare i, que, amb el vehicle ensagnat, i també ella esquitxada i tacada, oferí part de la sang i de la matança del pare als seus penats i als del seu marit. La ira d'aquests provocà que el malvat començament del regne comportés molt aviat un fi similar".

Roma, una història llegendària (III) El prodigi del cap en flames de Servi Til·li

Resultat d'imatges de Servius tullius firehead

Lucumó Tarquini, conegut per la seua paraula, sensatesa, generositat i tracte dolç amb les persones, fou elegit preceptor dels fills del rei Anc Marci. Quan aquest estava malalt, Tarquini allunyà els fills del rei preparant-los una cacera, esport al qual estaven molt afeccionats, com la majoria dels que es preuaven de la seua noblesa. Mentrestant, Tarquini organitzava la seua estratègia per atreure's els senadors principals, de manera que, quan el rei finalment morí, Tarquini fou anomenat rei pel Senat.


Els fills del rei s'assabentaren d'aquest fet una vegada tot estava resolt, se sentiren traïts, apartats del poder, i començaren a covar un odi contra Tarquini que creixia cada dia que passava.
Tarquini amb el ceptre de rei s'engrescà a aplicar la tecnologia etrusca i els coneixements més avançats en matèria d'arquitectura: dessecà les marjals amb la Cloaca Màxima i donà pas així al fòrum, construí el Circ Màxim i inicià la construcció del temple de Júpiter al Palatí, el temple que anava a ser el més gran d'Europa en aquell moment.

Un dia va esdevenir un prodigi a la Cúria, el palau reial. Al fill d'una esclava o ostatge de guerra que havia donat a llum al palau se li va encendre el cap en flames. Quan Tarquini cridava els servents perquè l'apagaren, Tanaquil, que sabia de senyals divins, li ho va impedir, tot dient-li:
-Quiet, Tarquini. Aquest xiquet, a qui els déus coronen amb el foc, serà la salvació del nostre regnat.


Si seria així o no, ho expliquem al següent capítol.

dimarts, 20 de febrer de 2018

Roma, una història llegendària (II) Entrada de Lucumó Tarquini a Roma

Tarquinius-Priscus.jpgLucumó Tarquini fou un comerciant corinti que recalà a la ciutat etrusca de Tarquínia, on va rebre el nom de Tarquini. Allí va casar amb una dama de família prominent, Tanaquil, qui, animada per les habilitats, intel·ligència i facúndia del seu home, li va convèncer per emigrar a Roma.

-Què ens  ha perdut a Roma, estimada? - li va preguntar estranyat.

-La glòria, estimat -va respondre ella-, diuen -continuà- que allí elegeixen els reis, i tu et mereixes honors més alts dels que podries aconseguir en aquesta ciutat menuda i tímida.

Així que marxen capa a Roma. Tot just quan enfilen el coll del Janícul, quan era esplèndida la vista de la ciutat a la vora del Tíber, més enllà del pont Sublici, una àguila dóna tres voltes sobre el carro i li agafa el barre per tornar-lo a posar sobre el carro.

-Quina sort, estimat! -exclama Tanaquil.

-A què respon aquesta sobtada alegria, estimada -pregunta Tarquini bocabadat.

-Que no veus? L'àguila, el pardal de Júpiter, rei dels déus t'hi ha assenyalat a tu, com a futur rei dels romans. Anem -i espitjà les regnes dels cavalls baixant veloces cap a Roma-, els millors auguris ens espere.

Es compliran els designis de Tanquil, que com totes les dones etrusques sabien interpretar la voluntat dels déus? Al següent capítol ho veurem.

Roma, una història llegendària (I) Horacis i Curacis


La història antiga de Roma està plena de llegendes, fins a tal punt és així que és difícil destriar què és història i què és llegenda, i ben bé es podria afirmar que la mitologia romana no és més que els relats de la seua història.

Tots coneixem la fundació llegendària de la ciutat amb la intervenció del déu Mart i els bessons Ròmul i Rem, l'elecció de Ròmul com a rei a través del compte dels voltors, l'assassinat de Rem pel seu germà com a explicació de la sacralitat de les muralles de la nova ciutat, la mort de Rem.

Un dels relats localitzats en el mític rei Tul·lus Hostili és el dels Horacis i Curacis. Segons ens conta l'historiador Tit Livi, Roma va encetar una guerra amb Alba Longa, però com s'adonaven les dues ciutats que el poble dels etruscs estava esperant que Roma i Alba es debilitara amb la guerra per apoderar-se d'elles, les dues ciutats pacten un combat singular, la ciutat guanyadora del qual imposaria les condicions del vencedor sense necessitat de perdre molts homes en la batalla.

Les dues ciutats acorden una lluita a mort entre els tres germans romans Horacis i els tres germans albans Curacis. A la primera escomesa els tres albans van ser ferits, i dos Horacis van morir. En pensar que la victòria era propera, els espectadors albans van començar celebrar el triomf, però les condicions del duel era que sols guanyaria la ciutat que haguera acabat amb tots els tres germans de la contrària.

En veure's encerclat per tres enemics ferits però preponderants, l'Horaci supervivent i indemne no va afrontar el combat directe. Va simular una fuga i corrent va distanciar els tres Curacis els uns dels altres, així s'enfrontava cara a cara als que el seguien segons la importància de les ferides: el primer arribava cansat perquè estava ferit al braç i l'Horaci el matà per tenir superioritat física, el segon, ferit a la cama, arribà molt fatigat i no trigà a eliminar-lo i el tercer, ferit a l'abdomen, s'entregà pràcticament a la mort. Segons la tradició, va espoliar els seus enemics batuts i portar les seues armadures com un trofeu.

Durant el seu triomf a Roma la seua germana Horàcia va esclatar en plors en reconéixer la cuirassa del seu promés mort en el combat, que ella mateixa havia fabricat. Pres per la ràbia, l'Horaci va matar la seua germana dient: "Vés t'en d'ací cap al teu espós amb el teu amor immatur, has oblidat ambdós germans morts i el viu, has oblidat la pàtria." Per aquest crim fou jutjat i condemnat, però quan el pare va demanar perdó per la gran desgràcia d'haver perdut tots els seus fills menys el que li quedava que anava a ser condemnat a mort, fou absolt, i així l'estirp dels Horacis va perviure a Roma per moltes generacions.

diumenge, 18 de febrer de 2018

Viatge a Madrid

Magnífica excursió a Madrid per vore Billy Elliot i el Museu del Prado, i Starbucks, MacDonalds i Primark. Ací teniu les fotos més representatives: