Apreneu llatí amb Mamá Ladilla

Punxa ací

Entens el llatí?

Pel·licula comica de Schola Athenarum a Iosepho Mota, clarus histrio Hispanus, facta et in linguam Latinam reddita a Germano et Agamador, in conventiculo amicorum, cui nomen 'ITER 2011' est, in villa 'Aloe Vera', Huercal Overa (Almería) sita, mense Iulii anno MMXI.

Se crea la 'Guía Michelín' del Imperio Romano: 'Civis romanus...

Se crea la 'Guía Michelín' del Imperio Romano: 'Civis romanus...

Fill d'Homer

La publicació de la traducció de l'Odissea de Joan Franscec Mira fa comentar en un post al facebook de l'escriptor negre Sebastià Bennasar aquesta anècdota comentada per Ana Maria Vilallonga treta del blog El fill d'Ariadna Punxa i el veuràs.

Hillary Clinton i Juli Cèsar: La impostura dels superbs

Semblen dos espills reflectint les imatges a través de dos mil anys: Farnaces II, rei del Pont i Moammar-al-Gaddafi, ambdós aliats de l'imperi amb la connivència dels quals van fer i desfer a plaer, fins que els van tocar els dallonses i, després d'una guerreta sense massa importància, derrocats, empresonats i eliminats.

Les diferències vénen quan revisem la qualitat dels estadistes implicats: per una banda, l'irrepetible Gai Juli Cèsar, qui per certificar la rapidesa de la victòria en una guerra de tan sols cinc dies va escriure en una carta privada al seu amic Maci ·”Veni, vidi, vici”; per l'altra la Secretària d'Estat dels EEUU, Hillary Clinton, qui en una entrevista urbi et orbi, amb una xanxa lamentable reprodueix “hilarant” la frase de Cèsar “We came, we saw, he died”, i després responia a la pregunta de la periodista si hi havia alguna relació entre la seua visita a Líbia uns dies abans amb la mort de Gaddafi. “No” i torna a riure per admetre presumptuosa “I'm sure of that”. Mireu el vídeo http://www.informationclearinghouse.info/article29472.htm

Americans i romans prengueren l'assumpte com una qüestió menor de política exterior en l'Orient, ja des d'aleshores problemàtic. El que marca la diferència és que mentre Cèsar resol amb serietat i celeritat una acció impecable, irrefutable, l'administració nord-americana no sols havia mostrat una implicació tèbia com a resultat de la liquidació d'una fracassada política d'intervencions desastroses a Somàlia, Iran, Afganistan i Pakistan, sinó que el sarcasme i la petulància de Hillary, no només treu a la llum el capteniment descarnat de l'administració americana a què ens té acostumats (colps d'Estat cruents, assassinats “selectius” celebrats bojos d'alegria, invasions unilaterals per instaurar la “democràcia”, recolzaments de dictadors útils), sinó que més aviat sembla amagar amb una rialla histèrica la seua debilitat en el nou concert mundial.

Com Sadam i Bin Laden, Gaddafi els interessava més mort que viu, perquè no pogués explicar qui eren els qui havien finançat en les seues “insostenibles maldats”. Potser per això la rialla de la Hillary ens sona a la d'una hiena sobre el cadàver que el guepard havia abatut.

L'eix mediterani és la Via Augusta

El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha anunciat aquest matí a Brussel•les que el corredor mediterrani és una infraestructura prioritària per al traçat de transport de mercaderies. D'això se'n va adonar August, que fomentà la remodelació de l'antic Camí d'Hèrcules i que anomenà Via Augusta ara fa més de dos mil anys. Vegeu sinó els mapes i comprovareu que estem, parlant-d'una mateixa cosa.



Per tant la competència suscitada entre aquest corredor i el central (Madrid-Saragossa-Canfrac) era una controvèrsia que la lògica dels romans havien ja solucionat, sense necessitat de tants escarafalls territorials i identitaris.


De fet el Corredor Mediterrani concentra gairebé el 50% de la població, les exportacions i el PIB espanyol, és un eix per on circulen més del 50% de les mercaderies de tot l'Estat i un 60 per cent del total d'exportacions, la que suporta més tràfic de tot l'Estat: 8.000 camions circulen cada dia per l'AP7 i la N-340 i transporten més de 12 milions de tones l'any. Una necessitat que clamava al cel, ja que a l'Estat espanyol només un 4% de les mercaderies circulen en ferrocarril (enfront del 9% de mitjana de la UE-15#.Bona notícia per tant per al medi ambient, ja que que suposaria una reducció d'emissions de CO2 de 145 milions de tones en el període 2016-2045.

Bona notícia també per als veïns que hem de patir el fluix de camions dins dels nostres pobles amb una autopista de pagament al costat i que amb el rescat faria innecessari el dispendi de la construcció d'una ronda també paral·lela. I bona notícia perquè es trenca el disseny radial que tenia Madrid com a centre indiscutible del món i que ens ha condemnat a tantes planificacions aberrants d'infraestructures.

Suprimit l'únic centre on tots els camins hi conduïen en temps d'August, la centralitat avui és multiforme. No és que no passe per Madrid, sinó que ja no hi ha mes centre que aquell que resta conformat amb la relació amb les seues parts, és a dir, aquell que pot generar enllaços, links dirien els posats en els mitjans 2.0, que interactuen en una xarxa infinita.

Com August va veure, l'eix Mediterrani torna a reivindicar-se com una de les rutes més dinàmiques que connecta la perifèria amb la centralitat europea. Per això cal que els governants, els d'ara i els que vindran, estiguen a l'altura de l'estadista i duguen a terme els compromisos que facen realitat el projecte, sense que retalls imprevistos, miopia política o llufes electorals com les del tren Gandia-Dénia els deixen a l'altura de la sabata (perdó, sandàlia) d'August.

El llatí als mitjans de comunicació

Ací teniu un articulista que fa emprar el llatí com a eina d'interpretació de la realitat i encara que diga (modèstia humanista, supose) que no sap llatí, se li nota les hores perdues estudiant les declinacions en l'anterior sistema d'ensenyament, on el llatí era obligatori.

http://www.lasprovincias.es/v/20111019/safor/roma-paga-traidores-20111019.html

Mira tradueix l'Odissea

El gran heterodox de le lletres valencianes, professor de grec, finíssim novel·lista, eminent traductor de l'Infern de Dant i Els Evangelis s'ho fa ara amb l'Odissea, un treball digne dels d'Hèraccles, sense dubte. Esperem la publicació per poder gaudir-ne. Seguiu l'enllaç

http://www.proa.cat/ca/llibre/odissea_16797.html

Teatre de Sagunt

Anem a Sagunt. Ací teniu informació sobre la cançó i la lletra que cantaran en el teatre. Passeu-ho bé. http://www.culturaclasica.net/talleres2010/index.php?option=com_content&view=article&id=87&Itemid=175&lang=es

Arnau ha guanyat el concurs Odissea de l'Institut

Molt bé Arnau. Queda d'allò més cavalleresc sentir-te parlar en castellà. Pensa que Nictímene porta accent, tant en valencià com en castellà. Molt bé.

pistes per al Preguntó del concurs Odissea

Ximo, sembla correcte.

Núria, Eutropio no és correcte. El drama satíric estic confirmant-lo i l'heroïna també.

Núria la 8 que dius és bona.

Ximo, crec que és correcta l'heroïna del cocle èpic dels Argonautes que proposes.

pistes per al concurs Odissea

Si voleu trobar quin és l'objecte amb què es protegien les dones busqueu per la cuixa.

Sobre les matrones no sé què volen. No ho tinc clar, però més val donar una resposta equivocada que enviar-ho en blanc. Potser Pudicitia o Fortuna.

Sort

Viriato, una sèrie de dubtosa rogorositat històrica

Us deixe amb un article molt sucós pres del blog de Gabriel Castelló

Vamos a analizar algunos de los gazapos más notorios de esta exitosa serie televisivaHispania que basa su puesta en escena y contenido más en una adaptación de “Curro Jiménez” a la romana que a una “Roma” de HBO a la hispana, con invasores malvados, gentes ultrajadas e insurrectos valerosos.

Tomaremos como hilo conductor lo más chocante a simple vista, los nombres:

• Romanos:

Galva: A este no se lo han podido cambiar… Servio Sulpicio Galva (190 – 135 a.C.) fue un controvertido político y militar romano, magnífico orador y hombre sin escrúpulos. Cuan ruin tuvo que ser su gestión como pretor de la Hispania Ulterior (151 – 150 a.C.) para que el tribuno de la plebe Libón, e incluso un auténtico desaprensivo como el viejo Catón, le culpasen de sobrepasarse en sus funciones. Fue llamado a retreta y procesado en el 149 a.C., pero su oratoria y sobornos le salvaron de ser duramente castigado por el senado. A pesar de ser elegido cónsul en el 144 a.C., por orden del Senado no volvió a pisar Hispania… ¿Durará tan poco Galva en la serie?

Marco: Según la serie le dicen Marco Quinto Cornelio. Ese nombre no es verosímil. Marco es un praenomen, al igual que Quinto. Sólo había nueve habituales y era relativamente irrelevante; solo se usaba en raras ocasiones, ámbitos muy familiares, sin acompañarlo con los demás nomen y cognomen. Así pues, Marco Cornelio Léntulo (Marco, de la familia Cornelia, el lento) sí que hubiese sido verosímil. De hecho, seguimos haciendo lo mismo: nadie se refiere a José Luís como presidente del gobierno, se le conoce en público por Rodríguez Zapatero, o incluso sólo Zapatero… (Como César, Cicerón, etc… un cognomen) Sólo su familia le llamará José Luís. Su conducta en la serie es de folletín, persiguiendo forajidos con cuatro escoltas salidos de Asterix y haciendo de malo a discreción. La aristocracia romana estaba muy por encima de todo eso. Además, un general, que siendo correctos sería Legado, no atendería nunca por su praenomen (es cómo si a César los senadores, legados o tribunos le llamasen Cayo)

Claudia: ¿Claudia qué más? En el tercer episodio dice que es hija de un tal senador Tulio… Pues lo correcto sería Tulia: las hijas heredaban el nomen del padre en femenino… Si la conducta de Marco chirría, la de Claudia clama el cielo. Si Calpurnia le hubiese montado un número a su esposo como los que monta habitualmente en la serie durante el asedio de Alesia, César la hubiera hecho descuartizar viva. Pocas mujeres había dentro de los campamentos romanos; sí las había fuera de ellos, las concubinas de los soldados y las de pago.

Sabina: Es la única que se salva. El pelo un poco largo y muy escotada para servir en un campamento, pero es ficción.

• Los Hispanos:

Aquí llega el escándalo…
Viriato: El líder… de una banda de cuatro prófugos, aún falta unos cuantos años para ser elegido como caudillo indígena contra la ocupación romana y resultar realmente molesto a las legiones. Su nombre procede del vocablo céltico virias (brazalete), pues sólo los jefes usaban dichos adminículos, un poco fuera de tono para un presunto pastor. Se autodefine “hispano”; es como si Moctezuma dijese que es latino… En la Hispania del siglo II a.C. cada tribu, ciudad o etnia hacía la guerra por su cuenta, a favor o en contra de los romanos. Apenas ochenta años después de esta época, cada rincón de Iberia apoyó a Metelo o Sertorio según sus propias convicciones durante la Guerra Civil. Hispania no era un estado ni por asomo, era una colección de tribus dispersas y poco conexas, en este caso concreto célticas. Por cierto, fue elegido caudillo de los lusitanos en el 147 a.C. (así pues, su nombre vendrá de esas fechas, tres años después de lo que estamos viendo… ¿Cómo se llamaría antes?)

Sandro: ¿Botticelli? ¿Pertini? Es un nombre medieval italiano derivado de Alessandro… Este es el primer lusitano futurista que se anticipa a su tiempo. Es el herrero, el que fabrica falcatas como churros, todas iguales y con las empuñaduras damasquinadas. Cada falcata estaba hecha a medida del brazo del guerrero que debía portarla… menos las de Sandro.

Paulo: ¿Qué Paulo? ¿Emilio Paulo, el suegro de Escipión? Otra familia indígena con vista que le puso un nombre de aristócrata romano a su hijo… Este parece un pandillero. No me imagino ni a un personaje de Plauto hablando así…

Darío: Este es el mejor, se llama como el rey de reyes persa, el gran enemigo de Alejandro Magno. Es poco probable que algún habitante de su aldea supiese donde estaba siquiera Persia, como mucho sabrían de la existencia de Grecia o Cartago. Por cierto… tengo mis dudas sobre ese idílico poblado en un llano y sin amurallar… ¿Puede ser que digan que se llama Cauca? Eso es Coca (Segovia); si es Kaura es Coria del Río (Sevilla), ambas bastante lejos de donde habitaban los lusitanos…

Nerea: La novia del pandillero, a esta le han puesto un nombre griego… Exhibiendo sus atributos femeninos entre soldados recluidos durante un año en un apestoso campamento… impensable. Es una heroína. Después de los azotes que le soltaron no nos levantaríamos ni en tres meses… pero a ella, ni una ojera… ¡Es la reencarnación de la diosa Ataecina!

Teodoro: A Viriato sólo se le conoce una esposa, aunque en la serie nos lo presenten viudo. En realidad, el suegro de Viriato se llamaba Astolpas (un nombre oriundo de verdad) A este también le han puesto un nombre griego, que suena mejor… Se parece más un prestamista de Antioquía que un oligarca lusitano…

Helena: Como la de Troya… ¡Por los cuernos de Cerunnos! ¡Qué afición a los nombres griegos! Con la importancia que tenían los nombres en la Antigüedad. No se ponían al azar, todos expresaban alguna virtud.

Héctor: Seguimos en la Iliada… Un traidor al que le falta un luminoso que diga “te vendo por cien sestercios”… patético.

Bárbara: El último es espectacular, un nombre de origen griego (significa extranjera) que no se populariza hasta el medioevo; un nombre de santa 150 años antes de Cristo…

¿Qué les habría costado ponerles Tarbantu, Ultinos, Touto, Indortes, Likinos, Kara, Nunn, Botilkos, Aius, etc…? Nada, lo mismo que a mí escribirlo, es sólo desidia… total, lo van a ver igual.
Para quien desee adentrarse en esta época tan legendaria sin ver cables de la luz entre el paisaje, le recomiendo Viriato de Joao Aguiar, una novela entretenida y verosímil.

http://historiasdelahistoria.com/2010/11/07/gazapos-de-la-serie-hispania-los-nombres/

sempre Forges

Se busca: Orfeu

L'orfisme és una doctrina religiosa de l’antiga Grècia que considera que l'existència terrenal i l'altra, la de després de la mort, ens hi és desvetllada a través de la revelació de misteris.

L'origen es remonta al segle VII o VIII a.C., i segueix l'exemple mític la figura d'Orfeu, el primer músic mortal, que baixà als inferns per rescatar Eurídice.

La figura d'Orfeu, que va aconseguir descendre als inferns per tornar a la vida de nou, formaria el marc conceptual que explicaria la immortalitat inherent al gènere humà. L'ànima humana doncs, separada del cos imperfecte i mortal a través de la mort, pot, com Orfeu, tornar a naixer.

La immortalitat de l'ànima però s'havia de practicar amb una sèrie de accions que la prepararien per aquest objectiu. Amb les ritus de purificació l'ànima es prepara per passar més ràpidament i digna a través del cicle de reencarnacions, fins que arriba purificada de totes les seues impureses al final del procés, on s'uneix a l'ànima universal, d'on s'havia originat.

La vida en comú, les menges restringides, la prohibició de no vessar la sang de cap animal per si de cas hi habita una ànima justa, la lectura i interpretació dels textos òrfics, la peregrinació per les polis gregues explicant la doctrina i proposant solucions a les inquietuds existencials, feren que 'orfisme fora qualificat com a una secta.

No obstabt això, la doctrina òrfica la podem descobrir a autors de tanta anomenada com Pitàgores, Heràclit, Plató i, com no, a les arrels del cristianisme.

Avanç dels resultats dels exàmens finals de grec 1

L'heu fet molt bé. Tots esteu aprovats a l'últim exàmen de grec.

Espere que els notes finals siguen maques.

Ja les veurem el dimarts.

correcció erika 2 NOTABLE

NOMEN: Erika. COGNOMINA: Benavent Català.DIES: 10/06/10

1) Declina en singular illa dies en plural hoc tempus

n.ILLA DIES / HAEC TEMPORA

ac.ILLAM DIEM / HAEC TEMPORA

g.ILLIUS DIEI / HORUM TEMPLORUM

d.ILLI DIEI / HIS TEMPORIBUS

abl.ILLA DIE / HIS TEMPORIBUS


2) Analitza

Persona, nº, temps traducció posa en pretèrit perfet

dederunt - 3A, PL, PRET. PERFET - VAN DONAR - DEDERUNT

superabit - 3A, SING, FUTUR - SUPERARÀ - SUPERAVIT

ducam - 1A, SING, FUTUR- ENSENYARÉ - DUXI

fuerant - 3A, PL, PRET. PLUSQU. - HAVIEN SIGUT - FUERUNT

mittunt - 3A, PL, PRESENT - ENVIEN - MISERUNT


3) Analitza i tradueix:


Illi milites cum duce suo in hostium aciem celerrime fortissimeque impetum fecerunt,nam hi hostes, qui in vicina silva se celaverant,subito ex arboribus exerunt.

AQUELLS SOLDATS AMB EL SEU GENERAL CAP A LA LINIA DE BATALLA DELS ENEMICS VAN FER UN RAPIDISSIM I VALENTISSIM ATAC, DONCS AQUESTS ENEMICS, QUE S'HAVIEN AMAGAT EN EL BOSC VEÍ, VAN EIXIR DE REPENT DELS ARBRES.



4) Analitza i tradueix :

Eixos soldats sempre foren més valents que els seus generals

ISTIS MILITES SEMPER STRENUIORES DUCE (QUAM SUUS DUX) FUERUNT


5) Evoluciona:

consilium > CONSILIU > CONSIL > CONSEL > CONSELL

adhaerere > ADHAERER > ADHERER > ADHERIR

concludere > CONCLUDER > CONCLUER > CONCLOER >CONCLORE > CONCLOURE

aptare > APTAR > ATTAR > ATAR

Aquesta evolució estaria bé perquè l'has passat al castellà, però ací tens en valencià

Els verbs tenen tema de perfet que els has de conéixer, com mitto-misi, duco-duxi.

Estàs vora l'excel·lent, espere que l'aconseguisques demà.

Ens hi veiem.

correcció erika NOTABLE

examen final 1
NOMEN: Erika COGNOMINA: Benavent Català. DIES:10/06/10

1) Declina en singular iste exercitus en plural illud consilium

n. ISTE EXERCITUS / ILLA CONSILIA

ac.ISTUM EXERCITUM / ILLA CONSILIA

g.ISTIUS EXERCITUS / ILLORUM CONSILIORUM

d.ISTI EXERCITUI / ILLIS CONSILIS

abl.ISTO EXERCITU / ILLIS CONSILIS


2) Analitza

Persona, nº, temps traducció posa en pretèrit perfet

dedi - 1a, SING, PRET.PERFET - VAIG DONAR - DEDI

amabunt - 3a, pl, FUTUR - ESTIMARAN - AMAVERUNT

facit - 3A, SING, PRET.PERFET - VA FER - FACIT

erant - 3A, PL, PRET.IMPERFET - EREN - FUERUNT

mittent - 3A, PL, FUTUR - ENVIARAN - MISERUNT

3) Analitza i tradueix:


Hic dux duas legiones in forte Calagurgitanorum oppidum celeriter misit, Sed hi, qui longo vallo altisque fossis muros muniverunt, istum impetum sustinuerunt.


AQUEST GENERAL VA ENVIAR RÀPIDAMENT DUES LEGIONS CAP A LA VALENTA CIUTAT DELS CALAGURGITANS, PERÒ AQUESTS, QUE VAN FORTIFICAR ELS MURS AMB UNA LLARGA BARRERA I PROFUNDES LES FOSSES, VAN SOSTINDRE EIXE ATAC.

N.B.: L'ANÀLISI NO EL PUC POSAR, L'HE FET A UN FULL

4) Analitza i tradueix :

Aquestes dones sempre han donat prudents consells al seus homens.

HAE FEMINAE SEMPER PRUDENTIA CONSILIA SUIS VIRIS DEDERUNT.

N.B.: L'ANÀLISI NO EL PUC POSAR, L'HE FET A UN FULL


5) Evoluciona:

stellarem > STELLARE > STELLAR > ESTELLAR > ESTEL·LAR
caementum > CAEMENTU > CAEMENT > CEMENT
aggregrare > AGGREGRAR > AGGREGAR > AGREGAR
iumentum > IUMENTU > IUMENT > JUMENT
foderationem > FODERATIONE > FODERATION > FODERATIO > FEDERATIO? > FEDERACIÓ

examen final 2

NOMEN…………….COGNOMINA………………………….DIES …………AULA

1) Declina en singular illa dies en plural hoc tempus

n.

ac.

g.

d.

abl.

2) Analitza

Persona, nº, temps traducció posa en pretèrit perfet

dederunt superabit ducam fuerant mittunt

3) Analitza i tradueix:

Illi milites cum duce suo in hostium aciem

celerrime fortissimeque impetum fecerunt,

nam hi hostes, qui in vicina silva se celaverant,

subito ex arboribus exerunt.

VOCABULA

celo,-as,-are,-vi tum amagar(se).

exeo,-is,-ire, exi, exitum

4) Analitza i tradueix :

Eixos soldats sempre foren més valents que els seus generals

5) Evoluciona: consilium, adhaerere, concludere, aptare

examen final 1

NOMEN…………….COGNOMINA………………………….DIES …………AULA

1) Declina en singular iste exercitus en plural illud consilium

n.

ac.

g.

d.

abl.

2) Analitza

Persona, nº, temps traducció posa en pretèrit perfet

dedi amabunt facit erant mittent

3) Analitza i tradueix:

Hic dux duas legiones in forte Calagurgitanorum oppidum

celeriter misit, Sed hi, qui longo vallo altisque fossis muros

muniverunt, istum impetum sustinuerunt.

VOCABULA

Calagurgitani,-orum calagurgità, habitant de Calahorra.

munio,-is,-ire,-vi,-tum. Fortificar.

sustineo,-es,-ere, sustinui, sustentum. Resistir, sostindre.

4) Analitza i tradueix :

Aquestes dones sempre han donat prudents consells al seus homens.

5) Evoluciona: stellarem, caementum, aggregrare, iumentum, foderationem

Es busca Nèmesi

NOM Nèmesi

ALIES La que sempre recorda, Adrastea.

FILIACIÓ. Filla d'Èrebus (la Foscor) i Nix (la Nit)

FETS COMESOS Estimada per Zeus, adopta diverses metamorfosis, fins que, mentre adoptava la forma de cigne, fou descoberta i prenyada pel rei de l'Olimp també transformat en cigne. L'ou que posà li'l donà a Leda, qui el va covar fins que n'isqueren els xics Càstor i Pòl·lux i les xiques Helena i Clitemnestra, exemples de com l'excés té compensació en forma de càstig: l'excessiu amor dels germans, amb la separació per la mort d'un dells, encara que al final brillen eternament junts en la constel·lació dels Bessons; la bellesa d'Helena amb els desgraciats amors que suscità i l'ambició de Clitemnestra amb la revenja que sobre ella executa el seu fill Orestes.

En realitat és la deessa de la justícia, que castiga la desmesura, concepció fonamental de l'esperit hel·lènic. Així Cresus, el rei masa feliç a causa de les seues excessives riquesses, el porta a la perdició en enfrontar-se a Cir. A Ramnunte, prop de Marató s'adorava l'estàtua de Nèmesi que va esculpir Fídies sobre el carreu de marbre de Paros que varen portar els perses per erigir-hi un trofeu després del que pensaven anava a ser una gran victòria sobre les tropes gregues. Els grecs consideraven que l'excessiva confiança dels perses en la victòria excitaren Nèmesi a actuar contra ells. Els generals romans i els gladiadors n’eren fidels seguidors de la deessa, per què no executara la revenja contra ells, clar.

Nèmesi és un deliciosa novel·la d'Agatha Christie, la primera que en vaig llegir, de la sèrie de Miss Marple, si me'n recorde bé, que als meus setze anys va fer que m'interessara per la novel·la de misteri i per les grans possibilitats expressives que la mitologia ens proporcionava per entendre la realitat.

Qui vullga trobar-la, sol anar amb ales i des de l’aire i en silenci, per què ningú senta com s’apropa, acaça els vanitosos i els que creuen que no es descobrirà mai el crimen que han comès.

Es busca Hiperió

NOM Hiperió

ALIES Qui mira des del cel, Sol

FILIACIÓ. Fill de Gaia (Terra) i Urà (el Cel)

FETS COMESOS Un dels quatre Titans. que es revoltaren contra son pare Urà a qui Saturn castrà. Va casar-se amb Tea i va tindre com a fills le llums del cel: Eos, l'Aurora; Hèlios, el Sol; Selene, la Lluna.

Quan Zeus es va rebel·lar contra son pare Cronos (Saturn), els Titans foren tancats al Tàrtar, la presó més fonda en l'interior de la terra, on si caigués una enclusa, tardaria quatre dies en arribar-hi. Més tard Zeus se'n compadí i alliberà tots els seus oncles.

Juntament amb la resta de titans que representen els quatre punts cardinals, a Hiperió li correspon el pilar de l'est.

El gran poeta romàntic Fiedrich Hölderlin va donar el nom d'Hiperió a una novel·la, subtitulada L'eremita a Grècia. Relata els amors d'Hiperió i la sacerdotessa de Mantinea Diotima, en mig de diàlegs amb els ciutadans grecs on veiem que per a Hölderlin la creació artística situa la persona com a punt de connexió entre els humans i els déus. En clau filosoficopoètica repassa la seua existència des de la irresponsabilitat de la infància a la reflexió i la responsabilitat de l'ésser adult, integrant els quatre elements presocràtics en la natura idealista i distribuint l'existència en les estacions de la vida política del poeta.

Es busca Eros

NOM Eros

ALIES Cupido (a Roma)

FILIACIÓ. Fill d'Afrodita i Hermes. Segons altres de Poros (l'oportunitat) i Penia (la pobresa)

FETS COMESOS Xiquet que no para de fer entremaliadures, va ser correspost amb la mateixa burla per Apol·lo, perquè Eros no podia tensar l'arc. En correspondència, Eros li va fer enamorar-se de Dafne o Jacint, amors que acaben de manera desgraciada, convertits els dos en plantes.

Virgili, un poeta de l'antiga Roma afirma a l'Eneida que, per designi de sa mare, va pendre forma d'Ascani, fill d'Enees i assegut als genolls de Dido, va insuflar a aquesta reina de Cartago un amor boig per Enees. Una tronada d'estiu va convertir un dia de cacera en la nit de noces dels amants, una cova el rude tàlem. El fat dictat per Júpiter però tenia escrit que Enees havia d'abandonar Àfrica. La mort de Dido i el jurament d'odi contra descendents d'Enees va enemistar romans i cartaginesos en les tres guerres més destructives de l'antiguitat i les figures d'Anníbal i Escipió l'Africà en herois de carnisseries i matances.

Apuleu l'ha vist en canvi enamorar Psique i ens conta en les Metamorfosis que el déu 5 lliberà la jove més bella de la roca on un mostre l'havia de devorar per portar-la a un jardí esplèndid on s'unia a ella solament de nit, quan no el podia veure. Si el veia, l'havia d'abandonar. Aconseguint Psique que la deixés visitar la seua família, la mare i dues germanes, els diu que era feliç en aquell palau però que no havia encara vist el seu enamorat. Les germanes, tal volta dutes per l'enveja, la persuadeixen que quan estigués dormit el seu enamorat, encengués un cresol i el mirès. Quan Psique va tornar, va fer com li havien demanat les seues germanes, però, embadalida i estupefacta davant la bellesa d'Eros, no va poder evitar que la mà li tremolès i deixar caure unes gotes d'oli de la llàntia sobre la pell del que dormia. Despertat Eros per la cremada, s'enutjà, li digué que ell era el mostre que l'havia d'alliberar i se n'anà. Psique es desesperava i ningú volia acollir-la, fins que Afrodita s'apiadà i la tancà sotmetent-la a diverses proves que no superà i per això la va dormir en una son profunda. Però Eros no podia oblidar Psique i demanà a Zeus que el permetera casar-se amb la mortal, al que va accedir.

Filòsofs han pensat que Eros va nàixer de l'ou primigeni en l'origen del món i que va ser l'element indispensable per què els elements quedassen units.

Podeu veure a nombroses pintures murals com es representat com un nioet grassonet, bufó, revoltós i bromista, sovint acompanyant a sa mare, Afrodita i duent l'arc amb les fletxes.