Schola Athenarum, entens el llatí?

dilluns, 24 d’octubre de 2011

Hillary Clinton i Juli Cèsar: La impostura dels superbs



Semblen dos espills reflectint les imatges a través de dos mil anys: Farnaces II, rei del Pont i Moammar-al-Gaddafi, ambdós aliats de l'imperi amb la connivència dels quals van fer i desfer a plaer, fins que els van tocar els dallonses i, després d'una guerreta sense massa importància, derrocats, empresonats i eliminats.

Les diferències vénen quan revisem la qualitat dels estadistes implicats: per una banda, l'irrepetible Gai Juli Cèsar, qui per certificar la rapidesa de la victòria en una guerra de tan sols cinc dies va escriure en una carta privada al seu amic Maci ·”Veni, vidi, vici”; per l'altra la Secretària d'Estat dels EEUU, Hillary Clinton, qui en una entrevista urbi et orbi, amb una xanxa lamentable reprodueix “hilarant” la frase de Cèsar “We came, we saw, he died”, i després responia a la pregunta de la periodista si hi havia alguna relació entre la seua visita a Líbia uns dies abans amb la mort de Gaddafi. No” i torna a riure per admetre presumptuosa “I'm sure of that”. Mireu el vídeo http://www.informationclearinghouse.info/article29472.htm

Americans i romans prengueren l'assumpte com una qüestió menor de política exterior en l'Orient, ja des d'aleshores problemàtic. El que marca la diferència és que mentre Cèsar resol amb serietat i celeritat una acció impecable, irrefutable, l'administració nord-americana no sols havia mostrat una implicació tèbia com a resultat de la liquidació d'una fracassada política d'intervencions desastroses a Somàlia, Iran, Afganistan i Pakistan, sinó que el sarcasme i la petulància de Hillary, no només treu a la llum el capteniment descarnat de l'administració americana a què ens té acostumats (colps d'Estat cruents, assassinats “selectius” celebrats bojos d'alegria, invasions unilaterals per instaurar la “democràcia”, recolzaments de dictadors útils), sinó que més aviat sembla amagar amb una rialla histèrica la seua debilitat en el nou concert mundial.

Com Sadam i Bin Laden, Gaddafi els interessava més mort que viu, perquè no pogués explicar qui eren els qui havien finançat en les seues “insostenibles maldats”. Potser per això la rialla de la Hillary ens sona a la d'una hiena sobre el cadàver que el guepard havia abatut.



dimecres, 19 d’octubre de 2011

L'eix mediterani és la Via Augusta




El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha anunciat aquest matí a Brussel•les que el corredor mediterrani és una infraestructura prioritària per al traçat de transport de mercaderies. D'això se'n va adonar August, que fomentà la remodelació de l'antic Camí d'Hèrcules i que anomenà Via Augusta ara fa més de dos mil anys. Vegeu sinó els mapes i comprovareu que estem, parlant-d'una mateixa cosa.



Per tant la competència suscitada entre aquest corredor i el central (Madrid-Saragossa-Canfrac) era una controvèrsia que la lògica dels romans havien ja solucionat, sense necessitat de tants escarafalls territorials i identitaris.


De fet el Corredor Mediterrani concentra gairebé el 50% de la població, les exportacions i el PIB espanyol, és un eix per on circulen més del 50% de les mercaderies de tot l'Estat i un 60 per cent del total d'exportacions, la que suporta més tràfic de tot l'Estat: 8.000 camions circulen cada dia per l'AP7 i la N-340 i transporten més de 12 milions de tones l'any. Una necessitat que clamava al cel, ja que a l'Estat espanyol només un 4% de les mercaderies circulen en ferrocarril (enfront del 9% de mitjana de la UE-15#.Bona notícia per tant per al medi ambient, ja que que suposaria una reducció d'emissions de CO2 de 145 milions de tones en el període 2016-2045.

Bona notícia també per als veïns que hem de patir el fluix de camions dins dels nostres pobles amb una autopista de pagament al costat i que amb el rescat faria innecessari el dispendi de la construcció d'una ronda també paral·lela. I bona notícia perquè es trenca el disseny radial que tenia Madrid com a centre indiscutible del món i que ens ha condemnat a tantes planificacions aberrants d'infraestructures.

Suprimit l'únic centre on tots els camins hi conduïen en temps d'August, la centralitat avui és multiforme. No és que no passe per Madrid, sinó que ja no hi ha mes centre que aquell que resta conformat amb la relació amb les seues parts, és a dir, aquell que pot generar enllaços, links dirien els posats en els mitjans 2.0, que interactuen en una xarxa infinita.

Com August va veure, l'eix Mediterrani torna a reivindicar-se com una de les rutes més dinàmiques que connecta la perifèria amb la centralitat europea. Per això cal que els governants, els d'ara i els que vindran, estiguen a l'altura de l'estadista i duguen a terme els compromisos que facen realitat el projecte, sense que retalls imprevistos, miopia política o llufes electorals com les del tren Gandia-Dénia els deixen a l'altura de la sabata (perdó, sandàlia) d'August.

El llatí als mitjans de comunicació



Ací teniu un articulista que fa emprar el llatí com a eina d'interpretació de la realitat i encara que diga (modèstia humanista, supose) que no sap llatí, se li nota les hores perdues estudiant les declinacions en l'anterior sistema d'ensenyament, on el llatí era obligatori.






dimarts, 18 d’octubre de 2011

Mira tradueix l'Odissea



El gran heterodox de le lletres valencianes, professor de grec, finíssim novel·lista, eminent traductor de l'Infern de Dant i Els Evangelis s'ho fa ara amb l'Odissea, un treball digne dels d'Hèraccles, sense dubte. Esperem la publicació per poder gaudir-ne. Seguiu l'enllaç