dimarts, 20 de febrer del 2018

Roma, una història llegendària (I) Horacis i Curacis


La història antiga de Roma està plena de llegendes, fins a tal punt és així que és difícil destriar què és història i què és llegenda, i ben bé es podria afirmar que la mitologia romana no és més que els relats de la seua història.

Tots coneixem la fundació llegendària de la ciutat amb la intervenció del déu Mart i els bessons Ròmul i Rem, l'elecció de Ròmul com a rei a través del compte dels voltors, l'assassinat de Rem pel seu germà com a explicació de la sacralitat de les muralles de la nova ciutat, la mort de Rem.

Un dels relats localitzats en el mític rei Tul·lus Hostili és el dels Horacis i Curacis. Segons ens conta l'historiador Tit Livi, Roma va encetar una guerra amb Alba Longa, però com s'adonaven les dues ciutats que el poble dels etruscs estava esperant que Roma i Alba es debilitara amb la guerra per apoderar-se d'elles, les dues ciutats pacten un combat singular, la ciutat guanyadora del qual imposaria les condicions del vencedor sense necessitat de perdre molts homes en la batalla.

Les dues ciutats acorden una lluita a mort entre els tres germans romans Horacis i els tres germans albans Curacis. A la primera escomesa els tres albans van ser ferits, i dos Horacis van morir. En pensar que la victòria era propera, els espectadors albans van començar celebrar el triomf, però les condicions del duel era que sols guanyaria la ciutat que haguera acabat amb tots els tres germans de la contrària.

En veure's encerclat per tres enemics ferits però preponderants, l'Horaci supervivent i indemne no va afrontar el combat directe. Va simular una fuga i corrent va distanciar els tres Curacis els uns dels altres, així s'enfrontava cara a cara als que el seguien segons la importància de les ferides: el primer arribava cansat perquè estava ferit al braç i l'Horaci el matà per tenir superioritat física, el segon, ferit a la cama, arribà molt fatigat i no trigà a eliminar-lo i el tercer, ferit a l'abdomen, s'entregà pràcticament a la mort. Segons la tradició, va espoliar els seus enemics batuts i portar les seues armadures com un trofeu.

Durant el seu triomf a Roma la seua germana Horàcia va esclatar en plors en reconéixer la cuirassa del seu promés mort en el combat, que ella mateixa havia fabricat. Pres per la ràbia, l'Horaci va matar la seua germana dient: "Vés t'en d'ací cap al teu espós amb el teu amor immatur, has oblidat ambdós germans morts i el viu, has oblidat la pàtria." Per aquest crim fou jutjat i condemnat, però quan el pare va demanar perdó per la gran desgràcia d'haver perdut tots els seus fills menys el que li quedava que anava a ser condemnat a mort, fou absolt, i així l'estirp dels Horacis va perviure a Roma per moltes generacions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada