Schola Athenarum, entens el llatí?

dimarts, 5 de març de 2013

Noms de gossos dels antics romans


Que els gossos eren un dels animals domèstics més nombrosos a les cases dels romans antics ho podem comprovar en les pìntures i els cadàvers que aparegueren en Pompeia. Encara que no foren els únics animals de companyia. En les cases del Poeta Tràgic i del Vaixell d'Europa es van descobrir sengles esquelets de tortugues. De procedència desconeguda s'ha descobert les restes d'un mico, animal forà i possible atracció en alguna casa elegant.
Els gossos semblen haver fugit de la ciutat amb els seus amos.  Alguns, però quedaren, com aquell amagat sota un llit d'una casa desconeguda i un altre en el jardí de la Casa del Vaixell d'Europa. Una mula i un petit gos van cercar refugi  a la Casa de Amarantus, trobant-se aquest entre les potes de la mula, potser protegint-se de la caiguda de lapilli.
Hi ha traces d’un tacte no massa respectuós, ja que s'han descobert restes de gossos amb problemes ossis derivats d'una pèssima alimentació. Probablement açò es dega al fet que els veien com una mera eina de treball i no com un animal de companyia, com ocorre encara avui. També s’ha de valorar l’estima que els tenien a partir del fet que  després del terratrèmol de l'any 62 d. de C. nombrosos habitatges van ser robats, de manera que durant l'erupció volcànica molts habitants de la ciutat van tancar les seues cases deixant en el seu interior als gossos guardians per a protegir-les. Açò va ocórrer en la Casa de Vesonius Primus, també anomenada d'Orfeu, en la qual el gos va quedar encadenat en les fauces de l'habitatge, en la foto de dalt, o en la Casa del Menandre, on el van deixar tancat en l'àrea rústica i va ser descobert en els nivells superiors de cendres, sobre el pòrtic del pati, la qual cosa indica que va ser ascendint per les successives capes de lapilli i cendra fins que va arribar el núvol piroplàstic que va assolar la ciutat. 
Però també hi ha mostres d’amor d’allò més entendridor, vegeu les estàtues o els dibuixos on es representava la mascota familiar, com el  que decorava el podi del jardí de la Casa dels Epigrames, en la foto de la dreta, on tenim l’únic rastre d’un nom de gos SYNCLETVS. És un nom grec, com els que s’hi solien posar a esclaus i prostitutes, coses en definitiva que dulcifiquen i fan passar la vida dels amos de manera més plaenta.
Columel·la a la seua obra De Agricultura ens dóna una sèrie de noms recomanats per posar als gossos dels agricultors, “el nom no haurà de ser massa llarg perquè obeïsca a l’instant quan se li crida, no havent de superar les dues síl·labes”, ens diu. Però un estudi als textos llatins ens informa que molts eixiren de la literatura i la mitologia grega, vejam-ne alguns:

Aëllo, “Remolí”, Agre,"Caçador", Alce o Alke, “Valor", Argiodus,"Dents banques”, Canache, “Cruixidor”, Dromas, "Corredor", Harpyia, “Arrabassadora”, Melaneus, "Negre", Theron, "Caçador", Tigris, "Tigre”. Reportats per Ovidi a les Metamorfosis, foren  gossos que van devorar Acteó en veure nua Artemis.
Celer, "Ràpid".
Ferox,  "Salvatge"
Lupa, "Lloba"
Margarita, "Perla"
Myia, "Mosca"
Perseus, el gos d’Emília Tertia, filla d’Emili Macedònic, qui plorava perquè el seu gos havia mort i son pare ho va pendre com un omen favorable, ja que partia a lluitar contra el rei Perseu de Macedònia.
Rome, "Poder".
Scylax, "Cadell"

Que tingau bona tria.

2 comentaris:

  1. Llàstima no tindre gos per triar-li un d'aquestos noms tan peculiars!

    ResponElimina
  2. Jo tampoc en tinc, però mai pots dir que no et vinga de gust.

    ResponElimina