Schola Athenarum, entens el llatí?

dijous, 1 de novembre de 2012

Ha mort Agustín García Calvo

Ha mort l'últim savi. Llatinista, hel·lenista, filòleg, filòsof, poeta, traductor, agitador cultural, lluitador per la democràcia, pensador àcrata, humanista, rebel irreductible. 


Fou un dels últims que va tindre la capacitat i la lucidesa per posar nom a les coses “L’Estat: administrador de La Mort”, “els cures: gestors de Déu”, "l'autopista: la manera més ràpida d'arribar a un embús", "l'automòbil: la plaga més greu i mortífera de la Humanitat Desenvolupada".

Ens quedarà l’oïda encomanada a la poesia amb les magnífiques traduccions rítmiques d’Homer, Catul, Horaci, Lucreci; el recordarem en la figura del rapsode que dóna vida els poemes amb la recitació com a un element inseparable de la poesia; la cançó Libre te quiero que musicà Amancio Prada, un dels més bells cants d’amor mai escrits; tenim la magnífica revista Archipiélago, on es citaren el pensament subversiu, ecologista, anarquista, contestatari amb el màxim rigor, i la seua editorial Lucina, que publicà les seues traduccions, les seues teories lingüístiques i altres obres de difícil difusió pels canals industrials. 

Ens quedarà la seua rebel·lia, que posa en dubte l’Estat, la conformació amb el Poder, la dictadura de la Ciència i la Tècnica venuda als manaments del Capital, la mentida del pensament oficial, qüestiona tot el que és acceptat, l'ortografia, la jerarquia de les idees, la mort mateixa. 

El teu exemple, exhuberant i irreductible com les teues patilles, no se’n va.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada