L'esport a l'antiguitat (VII)
Grècia
Les Olimpíades: La cursa de Marató
La cursa de
resistència per excel·lència fou instituïda pel Baró de Coubertain en la
creació dels Jocs Olímpics moderns en 1896 en homenatge al missatger Filípides,
qui en 490 aC, va córrer 40 km de Marató fins a Atenes per anunciar la victòria
grega contra els perses de Darios, i que va morir per l’esforç tot haver
pronunciat la cèlebre paraula ενενικαμεν, “hem vençut”.
Els 42,195
km de la prova actual quedaren fixats en els jocs de Londres de 1908, quan s’hi
volgué traçar la carrera amb arribada a l’estadi de White City des del palau de
Winsdsor, perquè la reina hi pogués assistir.
En la
inauguració dels primers Jocs Olímpics moderns, l’Estat Grec va fer esforços
perquè el guanyador de la cursa emblemàtica fos un grec. L’honor patri va estar
satisfet, ja que hi va vèncer un paleta de Marousi, Spirídon Luís, i va ser
recompensat amb menjar, vestits i perruqueria de per vida. Spíridon no va
continuar la carrera esportiva, sinó que es va retirar al seu poble per dur la
vida senzilla acostumada. L’estadi Olímpic on es celebraren els Jocs Olímpics
d’Atenes de 2004 va rebre el nom d’aquest atleta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada