dimecres, 23 de novembre del 2022

Joan Deusa publica El bosc de la vampira




Joan Deusa, poeta: “La bona poesia busca la veritat”

 

Thriller poètic

 

El Bosc de la vampira, de Joan Deusa

Adia, 2022

Gregori Royo 

 

“Existir, per altra banda, no és el més important; el més important és llegir”, diu un dels personatges del Bosc de la vampira, encara que aquest i la seua antagonista subscriurien que també és important escriure. Perquè l’escriptura i la lectura com a elements essencials de la vida són els dos factors basals a partir dels quals es basteix aquesta remarcable novel·la, la primera d’un poeta joveníssim i activista cultural que ja s’ha fet amb el premi Pare Miret de Beniopa i el Hibn Hafaja d’Alzira, i amb aquesta guardonat merescudament amb l’Antoni Vidal Ferrando de Santanyí de novel·la.

Joan Deusa no ha elegit millor acompanyant per a la seua presentació de Gandia que el també poeta i novel·lista Josep Lluís Roig. Primer perquè en sap, de poesia i novel·lística, i en segon lloc, i més rellevant, perquè Josep Luís Roig és un protagonista de la novel·la, i amic, pel que sembla, donada la llicència d’atorgar-li “ pinta de boxejador” i clavar-lo en una baralla al bar Ca Maria d’Oliva on la seua ascendència com a professor és determinant per al resultat del combat.

Hi ha més personatges reals, tots de l’àmbit poètic nacional: Brines, Àngels Gregori, l’organitzadora del Poefesta, el mateix Joan Deusa, que funciona com el nexe que implica els dos protagonistes; tenim al·lusions a Joan Piera, “el millor poeta dels nostres temps”, Marc Granell, March o internacionals, Byron, Shilley o Coleridge. Especialment significatius aquests darrers, ja que ens situen en el terreny del romanticisme, que és l’atmosfera que sembla envoltar tota la novel·la.

No es pot explicar sinó que l’escenari se situe a la llunyana i septentrional Noruega, en hivern, en mig del bosc i el llac gelat, on la natura més salvatge reclou la poeta i el Florvermella i al temps els reclama amb la força irresistible del misteri i del que és monstruós, i de la mort, com aquell vampir el cor del qual “és un idioma, però no és viu”. Trobem doncs natural l’aparició d’elements fantàstics en l’onirisme i especialment la constatació romàntica que la creació artística va lligada a tots els àmbits de l’existència fins al punt que l’existència mateixa es constitueix com la màxima expressió de l’impuls creatiu, fins a les últimes conseqüències.

Un text metaliterari, on predomina la reflexió sobre la literatura i els poetes, s’ha de reforçar, per compensació, en una sòlida caracterització dels personatges, els quals van construint-se a si mateix, més que amb les seues accions, amb el desplegament de les seues opinions: “escriure un llibre de poemes és com esperar la primavera”, “ (els poemes) com bulbs soterranis des de l’interior de la terra recuperen el cos d’una dona fent-lo sortir”, es dibuixen amb l’exposició de les seues motivacions “una no escriu poesia quan se sent tranquil·la, en un entorn agradable, un dia ha d’arribar la clau que obrís la porta de tot dolor i aquell dia havia d’estar sola”, amb la proclamació de les fílies “m’agrada J.L. Roig perquè als darrers llibres se centra en els problemes del mal, perquè assenyala coses que no estan bé al món”, la confessió de fòbies “l’escola és el mecanisme que interromp la capacitat de pensar fantàsticament”, “explicar literatura no té cap sentit”, “em fot pal la perspectiva postmoderna de poetitzar des de la dona el cos de la dona” i en general la reflexió sobre el món que envolta la poesia: “la creació no és un part, no accepte la inseminació de la penetració que ve de fora”, “hi ha dos tipus de poetes, els qui entren de la mà d’altres més grans i els qui entren sacsejant-ho tot, sense amistats. Aquests se’ls miren amb recel, com uns animals sanguinaris que volen acabar amb les ovelles”.

No hi ha idea més romàntica que la tendència cap a la revolució, la implosió de la necessitat de canviar-ho tot. Per això és molt ben trobada l’aventura de la cerca de la cabana que Wittgenstein es construí a Noruega pe estar aïllat de les immanències món. Aquest iconoclasta del pensament que dibuixà els límits del llenguatge ens explica que no tot pot ser anomenat, que precisament el més valuós de la vida està rere els vels de la transcendència i que per assenyalar-ho no tenim més que l’instrument al·lusiu de la poesia amb el seu poder evocador i moral, ja que , com diu el Florvermella, “la poesia és actuar èticament, ja que és el resultat de veure el món de manera ètica”.

 

 

 

dijous, 19 de maig del 2022

 Coincidint amb el Dia dels Museus, fem una excursió a la Vil·la romana de Ròtova amb els alumnes d'ESO de l'IES Vall de la Safor de Vilallonga. La visita es completà amb la representació dramàtica d'una obra on es reflexiona al voltant de la vida quotidiana dels nostres ancestres roamans de fa 1800 anys.

Gràcies a l'Ajuntament de Ròtova per fer possible aquesta activitat tan engrescadora.