L'esport a l'antiguitat (VII) Grècia. Les Olimpíades: Les dones

L'esport a l'antiguitat (VII)


Grècia


Les Olimpíades: Les dones

Les dones gregues estaven en general excloses del sistema educatiu, i com a conseqüència, de l’accés a la pràctica de l’esport i a la participació als festivals panhel·lènics, ni tan sols com a espectadores. Hi ha però dues notables excepcions: les dones espartanes i els Heraia o Jocs d’Hera a Olímpia.

Les dones espartanes participaven dels beneficis del sistema educatiu públic d’Esparta, ja que l’Estat considerava que tant necessari era formar bons guerrers espartans, com cuidar les dones que els pareixen i els eduquen. Així, dels 7 als 18 anys (no entraven doncs a l’efebia, ja que no havien de fer la guerra) les espartanes assistien a l’escola de dones on se’ls encomanava l’exercici del cos i la ment.

Pel que fa al plànol esportiu, se sap que el rei Licurg va instituir un entrenament físic per als dos sexes, que comprenia la carrera a peu i la lluita, els llançaments de disc i de javelina. Elles s'entrenaven també nues. Aquest entrenament no era realment una preparació per al combat: els xiquets i les xiquetes s'exercitaven per separat. 

L'entrada al recinte sagrat dels jocs panhel·lènics estava permesa a les xiquetes abans de casar-se, però terminantment prohibida a les dones adultes. Segons la llei, si s'hi trobava una dona als Jocs, havia de ser estimbada des del mont Tipeu. Tanmateix, a Olímpia, també cada quatre anys, sense coincidir amb les Olimpíades, exclusivament les dones participaven en els Jocs de l’Heraia en honor de la deessa Hera.

Els Heraia eren jocs esportius reservats a les dones, l'única competició dels quals era una cursa a l'estadi de 160 metres (32 menys que el dels homes), però també hi havia diverses proves dividides per faixes d'edat. Les participants feien les proves enquadrades en tres categories diferents. L'organització d'aquests jocs estava a càrrec de 16 dones casades provinents d'Èlide que era la ciutat que controlava Olímpia.

Les vencedores rebien una corona feta amb branquillons d'olivera, com en el cas dels vencedors dels Jocs Olímpics, i també un tros de vedella oferta en sacrifici a la deessa Hera. També podien ser representades amb estàtues que portaven el seu nom en el temple d'Hera.

Apol·lo i Àrtemis dionant mort als fills de Níobe.

Els orígens dels jocs Heraia eren mitològics. La primera vencedora va ser Cloris, filla d'Amfíon i Níobe,  germana de Pèlops, l'única sobrevivent de la massacre que Apol·lo i  Àrtemis van causar en la seua extensa família per burlar-se Níobe de Leto, que sols tenia dos fills, Apol·lo i Àrtemis.