dilluns, 27 de gener del 2020

L'esport a l'antiguitat (VIII) Grècia. Les Olimpíades: La cura de Marató



L'esport a l'antiguitat (VII)


Grècia


Les Olimpíades: La cursa de Marató






La cursa de resistència per excel·lència fou instituïda pel Baró de Coubertain en la creació dels Jocs Olímpics moderns en 1896 en homenatge al missatger Filípides, qui en 490 aC, va córrer 40 km de Marató fins a Atenes per anunciar la victòria grega contra els perses de Darios, i que va morir per l’esforç tot haver pronunciat la cèlebre paraula ενενικαμεν, “hem vençut”.

Els 42,195 km de la prova actual quedaren fixats en els jocs de Londres de 1908, quan s’hi volgué traçar la carrera amb arribada a l’estadi de White City des del palau de Winsdsor, perquè la reina hi pogués assistir.
 
En la inauguració dels primers Jocs Olímpics moderns, l’Estat Grec va fer esforços perquè el guanyador de la cursa emblemàtica fos un grec. L’honor patri va estar satisfet, ja que hi va vèncer un paleta de Marousi, Spirídon Luís, i va ser recompensat amb menjar, vestits i perruqueria de per vida. Spíridon no va continuar la carrera esportiva, sinó que es va retirar al seu poble per dur la vida senzilla acostumada. L’estadi Olímpic on es celebraren els Jocs Olímpics d’Atenes de 2004 va rebre el nom d’aquest atleta.

dijous, 23 de gener del 2020

L'esport a l'antiguitat (VII) Grècia. Les Olimpíades: Les dones



L'esport a l'antiguitat (VII)


Grècia


Les Olimpíades: Les dones




Les dones gregues estaven en general excloses del sistema educatiu, i com a conseqüència, de l’accés a la pràctica de l’esport i a la participació als festivals panhel·lènics, ni tan sols com a espectadores. Hi ha però dues notables excepcions: les dones espartanes i els Heraia o Jocs d’Hera a Olímpia.

Les dones espartanes participaven dels beneficis del sistema educatiu públic d’Esparta, ja que l’Estat considerava que tant necessari era formar bons guerrers espartans, com cuidar les dones que els pareixen i els eduquen. Així, dels 7 als 18 anys (no entraven doncs a l’efebia, ja que no havien de fer la guerra) les espartanes assistien a l’escola de dones on se’ls encomanava l’exercici del cos i la ment.

Pel que fa al plànol esportiu, se sap que el rei Licurg va instituir un entrenament físic per als dos sexes, que comprenia la carrera a peu i la lluita, els llançaments de disc i de javelina. Elles s'entrenaven també nues. Aquest entrenament no era realment una preparació per al combat: els xiquets i les xiquetes s'exercitaven per separat. 

L'entrada al recinte sagrat dels jocs panhel·lènics estava permesa a les xiquetes abans de casar-se, però terminantment prohibida a les dones adultes. Segons la llei, si s'hi trobava una dona als Jocs, havia de ser estimbada des del mont Tipeu. Tanmateix, a Olímpia, també cada quatre anys, sense coincidir amb les Olimpíades, exclusivament les dones participaven en els Jocs de l’Heraia en honor de la deessa Hera.

Els Heraia eren jocs esportius reservats a les dones, l'única competició dels quals era una cursa a l'estadi de 160 metres (32 menys que el dels homes), però també hi havia diverses proves dividides per faixes d'edat. Les participants feien les proves enquadrades en tres categories diferents. L'organització d'aquests jocs estava a càrrec de 16 dones casades provinents d'Èlide que era la ciutat que controlava Olímpia.

Les vencedores rebien una corona feta amb branquillons d'olivera, com en el cas dels vencedors dels Jocs Olímpics, i també un tros de vedella oferta en sacrifici a la deessa Hera. També podien ser representades amb estàtues que portaven el seu nom en el temple d'Hera.

Apol·lo i Àrtemis dionant mort als fills de Níobe.
Els orígens dels jocs Heraia eren mitològics. La primera vencedora va ser Cloris, filla d'Amfíon i Níobe,  germana de Pèlops, l'única sobrevivent de la massacre que Apol·lo i  Àrtemis van causar en la seua extensa família per burlar-se Níobe de Leto, que sols tenia dos fills, Apol·lo i Àrtemis.