dissabte, 15 de gener del 2011

Viriato, una sèrie de dubtosa rogorositat històrica

Us deixe amb un article molt sucós pres del blog de Gabriel Castelló

Vamos a analizar algunos de los gazapos más notorios de esta exitosa serie televisivaHispania que basa su puesta en escena y contenido más en una adaptación de “Curro Jiménez” a la romana que a una “Roma” de HBO a la hispana, con invasores malvados, gentes ultrajadas e insurrectos valerosos.


Tomaremos como hilo conductor lo más chocante a simple vista, los nombres:

  • Romanos:

Galva: A este no se lo han podido cambiar… Servio Sulpicio Galva (190 – 135 a.C.) fue un controvertido político y militar romano, magnífico orador y hombre sin escrúpulos. Cuan ruin tuvo que ser su gestión como pretor de la Hispania Ulterior (151 – 150 a.C.) para que el tribuno de la plebe Libón, e incluso un auténtico desaprensivo como el viejo Catón, le culpasen de sobrepasarse en sus funciones. Fue llamado a retreta y procesado en el 149 a.C., pero su oratoria y sobornos le salvaron de ser duramente castigado por el senado. A pesar de ser elegido cónsul en el 144 a.C., por orden del Senado no volvió a pisar Hispania… ¿Durará tan poco Galva en la serie?

Marco: Según la serie le dicen Marco Quinto Cornelio. Ese nombre no es verosímil. Marco es un praenomen, al igual que Quinto. Sólo había nueve habituales y era relativamente irrelevante; solo se usaba en raras ocasiones, ámbitos muy familiares, sin acompañarlo con los demás nomen y cognomen. Así pues, Marco Cornelio Léntulo (Marco, de la familia Cornelia, el lento) sí que hubiese sido verosímil. De hecho, seguimos haciendo lo mismo: nadie se refiere a José Luís como presidente del gobierno, se le conoce en público por Rodríguez Zapatero, o incluso sólo Zapatero… (Como César, Cicerón, etc… un cognomen) Sólo su familia le llamará José Luís. Su conducta en la serie es de folletín, persiguiendo forajidos con cuatro escoltas salidos de Asterix y haciendo de malo a discreción. La aristocracia romana estaba muy por encima de todo eso. Además, un general, que siendo correctos sería Legado, no atendería nunca por su praenomen (es cómo si a César los senadores, legados o tribunos le llamasen Cayo)

Claudia: ¿Claudia qué más? En el tercer episodio dice que es hija de un tal senador Tulio… Pues lo correcto sería Tulia: las hijas heredaban el nomen del padre en femenino… Si la conducta de Marco chirría, la de Claudia clama el cielo. Si Calpurnia le hubiese montado un número a su esposo como los que monta habitualmente en la serie durante el asedio de Alesia, César la hubiera hecho descuartizar viva. Pocas mujeres había dentro de los campamentos romanos; sí las había fuera de ellos, las concubinas de los soldados y las de pago.

Sabina: Es la única que se salva. El pelo un poco largo y muy escotada para servir en un campamento, pero es ficción.

  • Los Hispanos:

Aquí llega el escándalo…
Viriato: El líder… de una banda de cuatro prófugos, aún falta unos cuantos años para ser elegido como caudillo indígena contra la ocupación romana y resultar realmente molesto a las legiones. Su nombre procede del vocablo céltico virias (brazalete), pues sólo los jefes usaban dichos adminículos, un poco fuera de tono para un presunto pastor. Se autodefine “hispano”; es como si Moctezuma dijese que es latino… En la Hispania del siglo II a.C. cada tribu, ciudad o etnia hacía la guerra por su cuenta, a favor o en contra de los romanos. Apenas ochenta años después de esta época, cada rincón de Iberia apoyó a Metelo o Sertorio según sus propias convicciones durante la Guerra Civil. Hispania no era un estado ni por asomo, era una colección de tribus dispersas y poco conexas, en este caso concreto célticas. Por cierto, fue elegido caudillo de los lusitanos en el 147 a.C. (así pues, su nombre vendrá de esas fechas, tres años después de lo que estamos viendo… ¿Cómo se llamaría antes?)

Sandro: ¿Botticelli? ¿Pertini? Es un nombre medieval italiano derivado de Alessandro… Este es el primer lusitano futurista que se anticipa a su tiempo. Es el herrero, el que fabrica falcatas como churros, todas iguales y con las empuñaduras damasquinadas. Cada falcata estaba hecha a medida del brazo del guerrero que debía portarla… menos las de Sandro.

Paulo: ¿Qué Paulo? ¿Emilio Paulo, el suegro de Escipión? Otra familia indígena con vista que le puso un nombre de aristócrata romano a su hijo… Este parece un pandillero. No me imagino ni a un personaje de Plauto hablando así…

Darío: Este es el mejor, se llama como el rey de reyes persa, el gran enemigo de Alejandro Magno. Es poco probable que algún habitante de su aldea supiese donde estaba siquiera Persia, como mucho sabrían de la existencia de Grecia o Cartago. Por cierto… tengo mis dudas sobre ese idílico poblado en un llano y sin amurallar… ¿Puede ser que digan que se llama Cauca? Eso es Coca (Segovia); si es Kaura es Coria del Río (Sevilla), ambas bastante lejos de donde habitaban los lusitanos…

Nerea: La novia del pandillero, a esta le han puesto un nombre griego… Exhibiendo sus atributos femeninos entre soldados recluidos durante un año en un apestoso campamento… impensable. Es una heroína. Después de los azotes que le soltaron no nos levantaríamos ni en tres meses… pero a ella, ni una ojera… ¡Es la reencarnación de la diosa Ataecina!

Teodoro: A Viriato sólo se le conoce una esposa, aunque en la serie nos lo presenten viudo. En realidad, el suegro de Viriato se llamaba Astolpas (un nombre oriundo de verdad) A este también le han puesto un nombre griego, que suena mejor… Se parece más un prestamista de Antioquía que un oligarca lusitano…

Helena: Como la de Troya… ¡Por los cuernos de Cerunnos! ¡Qué afición a los nombres griegos! Con la importancia que tenían los nombres en la Antigüedad. No se ponían al azar, todos expresaban alguna virtud.

Héctor: Seguimos en la Iliada… Un traidor al que le falta un luminoso que diga “te vendo por cien sestercios”… patético.

Bárbara: El último es espectacular, un nombre de origen griego (significa extranjera) que no se populariza hasta el medioevo; un nombre de santa 150 años antes de Cristo…

¿Qué les habría costado ponerles Tarbantu, Ultinos, Touto, Indortes, Likinos, Kara, Nunn, Botilkos, Aius, etc…? Nada, lo mismo que a mí escribirlo, es sólo desidia… total, lo van a ver igual.
Para quien desee adentrarse en esta época tan legendaria sin ver cables de la luz entre el paisaje, le recomiendo Viriato de Joao Aguiar, una novela entretenida y verosímil.

http://historiasdelahistoria.com/2010/11/07/gazapos-de-la-serie-hispania-los-nombres/

dimarts, 23 de novembre del 2010

dimarts, 16 de novembre del 2010

Se busca: Orfeu

File:Orfeu-atenas.jpg

L'orfisme és una doctrina religiosa de l’antiga Grècia que considera que l'existència terrenal i l'altra, la de després de la mort, ens hi és desvetllada a través de la revelació de misteris.
L'origen es remonta al segle VII o VIII a.C., i segueix l'exemple mític la figura d'Orfeu, el primer músic mortal, que baixà als inferns per rescatar Eurídice.

La figura d'Orfeu, que va aconseguir descendre als inferns per tornar a la vida de nou, formaria el marc conceptual que explicaria la immortalitat inherent al gènere humà. L'ànima humana doncs, separada del cos imperfecte i mortal a través de la mort, pot, com Orfeu, tornar a naixer.

La immortalitat de l'ànima però s'havia de practicar amb una sèrie de accions que la prepararien per aquest objectiu. Amb les ritus de purificació l'ànima es prepara per passar més ràpidament i digna a través del cicle de reencarnacions, fins que arriba purificada de totes les seues impureses al final del procés, on s'uneix a l'ànima universal, d'on s'havia originat.

La vida en comú, les menges restringides, la prohibició de no vessar la sang de cap animal per si de cas hi habita una ànima justa, la lectura i interpretació dels textos òrfics, la peregrinació per les polis gregues explicant la doctrina i proposant solucions a les inquietuds existencials, feren que 'orfisme fora qualificat com a una secta.

No obstabt això, la doctrina òrfica la podem descobrir a autors de tanta anomenada com Pitàgores, Heràclit, Plató i, com no, a les arrels del cristianisme.

dijous, 10 de juny del 2010

Avanç dels resultats dels exàmens finals de grec 1

L'heu fet molt bé. Tots esteu aprovats a l'últim exàmen de grec.
Espere que els notes finals siguen maques.
Ja les veurem el dimarts.

correcció erika 2 NOTABLE

NOMEN: Erika. COGNOMINA: Benavent Català.DIES: 10/06/10

1) Declina en singular illa dies en plural hoc tempus

n.ILLA DIES / HAEC TEMPORA

ac.ILLAM DIEM / HAEC TEMPORA

g.ILLIUS DIEI / HORUM TEMPLORUM

d.ILLI DIEI / HIS TEMPORIBUS

abl.ILLA DIE / HIS TEMPORIBUS


2) Analitza

Persona, nº, temps traducció posa en pretèrit perfet

dederunt - 3A, PL, PRET. PERFET - VAN DONAR - DEDERUNT

superabit - 3A, SING, FUTUR - SUPERARÀ - SUPERAVIT

ducam - 1A, SING, FUTUR- ENSENYARÉ - DUXI

fuerant - 3A, PL, PRET. PLUSQU. - HAVIEN SIGUT - FUERUNT

mittunt - 3A, PL, PRESENT - ENVIEN - MISERUNT


3) Analitza i tradueix:


Illi milites cum duce suo in hostium aciem celerrime fortissimeque impetum fecerunt,nam hi hostes, qui in vicina silva se celaverant,subito ex arboribus exerunt.

AQUELLS SOLDATS AMB EL SEU GENERAL CAP A LA LINIA DE BATALLA DELS ENEMICS VAN FER UN RAPIDISSIM I VALENTISSIM ATAC, DONCS AQUESTS ENEMICS, QUE S'HAVIEN AMAGAT EN EL BOSC VEÍ, VAN EIXIR DE REPENT DELS ARBRES.



4) Analitza i tradueix :

Eixos soldats sempre foren més valents que els seus generals

ISTIS MILITES SEMPER STRENUIORES
DUCE (QUAM SUUS DUX) FUERUNT


5) Evoluciona:

consilium > CONSILIU > CONSIL > CONSEL > CONSELL

adhaerere > ADHAERER > ADHERER > ADHERIR

concludere > CONCLUDER > CONCLUER > CONCLOER >CONCLORE > CONCLOURE

aptare > APTAR > ATTAR > ATAR

Aquesta evolució estaria bé perquè l'has passat al castellà, però ací tens en valencià
Els verbs tenen tema de perfet que els has de conéixer, com mitto-misi, duco-duxi.
Estàs vora l'excel·lent, espere que l'aconseguisques demà.
Ens hi veiem.

correcció erika NOTABLE

examen final 1
NOMEN: Erika COGNOMINA: Benavent Català. DIES:10/06/10

1) Declina en singular iste exercitus en plural illud consilium

n. ISTE EXERCITUS / ILLA CONSILIA

ac.ISTUM EXERCITUM / ILLA CONSILIA

g.ISTIUS EXERCITUS / ILLORUM CONSILIORUM

d.ISTI EXERCITUI / ILLIS CONSILIS

abl.ISTO EXERCITU / ILLIS CONSILIS


2) Analitza

Persona, nº, temps traducció posa en pretèrit perfet

dedi - 1a, SING, PRET.PERFET - VAIG DONAR - DEDI

amabunt - 3a, pl, FUTUR - ESTIMARAN - AMAVERUNT

facit - 3A, SING, PRET.PERFET - VA FER - FACIT

erant - 3A, PL, PRET.IMPERFET - EREN - FUERUNT

mittent - 3A, PL, FUTUR - ENVIARAN - MISERUNT

3) Analitza i tradueix:


Hic dux duas legiones in forte Calagurgitanorum oppidum celeriter misit, Sed hi, qui longo vallo altisque fossis muros muniverunt, istum impetum sustinuerunt.


AQUEST GENERAL VA ENVIAR RÀPIDAMENT DUES LEGIONS CAP A LA VALENTA CIUTAT DELS CALAGURGITANS, PERÒ AQUESTS, QUE VAN FORTIFICAR ELS MURS AMB UNA LLARGA BARRERA I PROFUNDES LES FOSSES, VAN SOSTINDRE EIXE ATAC.

N.B.: L'ANÀLISI NO EL PUC POSAR, L'HE FET A UN FULL

4) Analitza i tradueix :

Aquestes dones sempre han donat prudents consells al seus homens.

HAE FEMINAE SEMPER PRUDENTIA CONSILIA SUIS VIRIS DEDERUNT.

N.B.: L'ANÀLISI NO EL PUC POSAR, L'HE FET A UN FULL


5) Evoluciona:

stellarem > STELLARE > STELLAR > ESTELLAR > ESTEL·LAR
caementum > CAEMENTU > CAEMENT > CEMENT
aggregrare > AGGREGRAR > AGGREGAR > AGREGAR
iumentum > IUMENTU > IUMENT > JUMENT
foderationem > FODERATIONE > FODERATION > FODERATIO > FEDERATIO? > FEDERACIÓ

dimecres, 9 de juny del 2010

examen final 2

NOMEN…………….COGNOMINA………………………….DIES …………AULA

1) Declina en singular illa dies en plural hoc tempus

n.

ac.

g.

d.

abl.

2) Analitza

Persona, nº, temps traducció posa en pretèrit perfet

dederunt

superabit

ducam

fuerant

mittunt

3) Analitza i tradueix:

Illi milites cum duce suo in hostium aciem

celerrime fortissimeque impetum fecerunt,

nam hi hostes, qui in vicina silva se celaverant,

subito ex arboribus exerunt.

VOCABULA

celo,-as,-are,-vi tum amagar(se).

exeo,-is,-ire, exi, exitum

4) Analitza i tradueix :

Eixos soldats sempre foren més valents que els seus generals

5) Evoluciona: consilium, adhaerere, concludere, aptare

dimarts, 8 de juny del 2010

examen final 1

NOMEN…………….COGNOMINA………………………….DIES …………AULA

1) Declina en singular iste exercitus en plural illud consilium

n.

ac.

g.

d.

abl.

2) Analitza

Persona, nº, temps traducció posa en pretèrit perfet

dedi

amabunt

facit

erant

mittent

3) Analitza i tradueix:

Hic dux duas legiones in forte Calagurgitanorum oppidum

celeriter misit, Sed hi, qui longo vallo altisque fossis muros

muniverunt, istum impetum sustinuerunt.

VOCABULA

Calagurgitani,-orum calagurgità, habitant de Calahorra.

munio,-is,-ire,-vi,-tum. Fortificar.

sustineo,-es,-ere, sustinui, sustentum. Resistir, sostindre.

4) Analitza i tradueix :

Aquestes dones sempre han donat prudents consells al seus homens.

5) Evoluciona: stellarem, caementum, aggregrare, iumentum, foderationem

dimarts, 13 d’abril del 2010

Es busca Nèmesi



NOM Nèmesi

ALIES La que sempre recorda, Adrastea.

FILIACIÓ. Filla d'Èrebus (la Foscor) i Nix (la Nit)

FETS COMESOS Estimada per Zeus, adopta diverses metamorfosis, fins que, mentre adoptava la forma de cigne, fou descoberta i prenyada pel rei de l'Olimp també transformat en cigne. L'ou que posà li'l donà a Leda, qui el va covar fins que n'isqueren els xics Càstor i Pòl·lux i les xiques Helena i Clitemnestra, exemples de com l'excés té compensació en forma de càstig: l'excessiu amor dels germans, amb la separació per la mort d'un dells, encara que al final brillen eternament junts en la constel·lació dels Bessons; la bellesa d'Helena amb els desgraciats amors que suscità i l'ambició de Clitemnestra amb la revenja que sobre ella executa el seu fill Orestes.

En realitat és la deessa de la justícia, que castiga la desmesura, concepció fonamental de l'esperit hel·lènic. Així Cresus, el rei masa feliç a causa de les seues excessives riquesses, el porta a la perdició en enfrontar-se a Cir. A Ramnunte, prop de Marató s'adorava l'estàtua de Nèmesi que va esculpir Fídies sobre el carreu de marbre de Paros que varen portar els perses per erigir-hi un trofeu després del que pensaven anava a ser una gran victòria sobre les tropes gregues. Els grecs consideraven que l'excessiva confiança dels perses en la victòria excitaren Nèmesi a actuar contra ells. Els generals romans i els gladiadors n’eren fidels seguidors de la deessa, per què no executara la revenja contra ells, clar.

Nèmesi és un deliciosa novel·la d'Agatha Christie, la primera que en vaig llegir, de la sèrie de Miss Marple, si me'n recorde bé, que als meus setze anys va fer que m'interessara per la novel·la de misteri i per les grans possibilitats expressives que la mitologia ens proporcionava per entendre la realitat.

Qui vullga trobar-la, sol anar amb ales i des de l’aire i en silenci, per què ningú senta com s’apropa, acaça els vanitosos i els que creuen que no es descobrirà mai el crimen que han comès.

Es busca Hiperió


NOM Hiperió
ALIES Qui mira des del cel, Sol
FILIACIÓ. Fill de Gaia (Terra) i Urà (el Cel)
FETS COMESOS Un dels quatre Titans. que es revoltaren contra son pare Urà a qui Saturn castrà. Va casar-se amb Tea i va tindre com a fills le llums del cel: Eos, l'Aurora; Hèlios, el Sol; Selene, la Lluna.
Quan Zeus es va rebel·lar contra son pare Cronos (Saturn), els Titans foren tancats al Tàrtar, la presó més fonda en l'interior de la terra, on si caigués una enclusa, tardaria quatre dies en arribar-hi. Més tard Zeus se'n compadí i alliberà tots els seus oncles.
Juntament amb la resta de titans que representen els quatre punts cardinals, a Hiperió li correspon el pilar de l'est.

El gran poeta romàntic Fiedrich Hölderlin va donar el nom d'Hiperió a una novel·la, subtitulada L'eremita a Grècia. Relata els amors d'Hiperió i la sacerdotessa de Mantinea Diotima, en mig de diàlegs amb els ciutadans grecs on veiem que per a Hölderlin la creació artística situa la persona com a punt de connexió entre els humans i els déus. En clau filosoficopoètica repassa la seua existència des de la irresponsabilitat de la infància a la reflexió i la responsabilitat de l'ésser adult, integrant els quatre elements presocràtics en la natura idealista i distribuint l'existència en les estacions de la vida política del poeta.

Es busca Eros


NOM Eros
ALIES Cupido (a Roma)
FILIACIÓ. Fill d'Afrodita i Hermes. Segons altres de Poros (l'oportunitat) i Penia (la pobresa)
FETS COMESOS Xiquet que no para de fer entremaliadures, va ser correspost amb la mateixa burla per Apol·lo, perquè Eros no podia tensar l'arc. En correspondència, Eros li va fer enamorar-se de Dafne o Jacint, amors que acaben de manera desgraciada, convertits els dos en plantes.

Virgili, un poeta de l'antiga Roma afirma a l'Eneida que, per designi de sa mare, va pendre forma d'Ascani, fill d'Enees i assegut als genolls de Dido, va insuflar a aquesta reina de Cartago un amor boig per Enees. Una tronada d'estiu va convertir un dia de cacera en la nit de noces dels amants, una cova el rude tàlem. El fat dictat per Júpiter però tenia escrit que Enees havia d'abandonar Àfrica. La mort de Dido i el jurament d'odi contra descendents d'Enees va enemistar romans i cartaginesos en les tres guerres més destructives de l'antiguitat i les figures d'Anníbal i Escipió l'Africà en herois de carnisseries i matances.

Apuleu l'ha vist en canvi enamorar Psique i ens conta en les Metamorfosis que el déu 5 lliberà la jove més bella de la roca on un mostre l'havia de devorar per portar-la a un jardí esplèndid on s'unia a ella solament de nit, quan no el podia veure. Si el veia, l'havia d'abandonar. Aconseguint Psique que la deixés visitar la seua família, la mare i dues germanes, els diu que era feliç en aquell palau però que no havia encara vist el seu enamorat. Les germanes, tal volta dutes per l'enveja, la persuadeixen que quan estigués dormit el seu enamorat, encengués un cresol i el mirès. Quan Psique va tornar, va fer com li havien demanat les seues germanes, però, embadalida i estupefacta davant la bellesa d'Eros, no va poder evitar que la mà li tremolès i deixar caure unes gotes d'oli de la llàntia sobre la pell del que dormia. Despertat Eros per la cremada, s'enutjà, li digué que ell era el mostre que l'havia d'alliberar i se n'anà. Psique es desesperava i ningú volia acollir-la, fins que Afrodita s'apiadà i la tancà sotmetent-la a diverses proves que no superà i per això la va dormir en una son profunda. Però Eros no podia oblidar Psique i demanà a Zeus que el permetera casar-se amb la mortal, al que va accedir.

Filòsofs han pensat que Eros va nàixer de l'ou primigeni en l'origen del món i que va ser l'element indispensable per què els elements quedassen units.
Podeu veure a nombroses pintures murals com es representat com un nioet grassonet, bufó, revoltós i bromista, sovint acompanyant a sa mare, Afrodita i duent l'arc amb les fletxes.


dissabte, 10 d’abril del 2010

S'afona la Domus Aurea


S'ha afonat una cúpula de la Domus Aurea de Neró. Era la gran casa que l'emperador megalòman edificà als colls del Palatí i l'Esquilí després del gran incendi de Roma, Als immensos jardins, a la vora d'un llac, s'alçava l'estàtua de bronze de Neró com Apol·lo-Febus, anomenada Colosseu per les seues dimensions i sobre el qual s'edificaria després l'amfiteatre Flavi que seria per això anomenat Colosseu.

Les estances de la gran casa eren impressionants. La gran sala menjador, amb una enorme cúpula des d'on es llançaven flors, tenia una taula rotatòria. Els dibuixos perfectament conservats, que es descobriren al segle XV, anomenats grotescs per ser trobats durant l'excavació del que era anomenat grotta o cova, inspiraren Miguel Àngel i segons uns estudiosos, encetaren el Renaixement pictòric.

L'esvoranc d'una part de la casa, en la seua major part encara per excavar, no va caure damunt dels turistes, que podien visitar-la des de feia pocs temps.

Us deixe la notícia.

En las inmediaciones del área arqueológica se encuentran también importantes monumentos como el Coliseo, los Foros Imperiales y varias basílicas.

La Domus Aurea de Roma, el "palacio dorado" donde el emperador Nerón estableció su residencia privada durante sus últimos años de vida, sufrió este martes un desprendimiento en una de sus galerías, durante los trabajos de restauración que se llevan a cabo en el monumento, que se levanta a pocos metros del Coliseo. En esa área arqueológica, que es una de las zonas más turísticas de la capital italiana también se encuentran los Foros Imperiales y varias basílicas.

El desprendimiento de la Domus Aurea de Roma se produjo en la conocida como Galería Trajana, que da acceso al complejo arqueológico, y que se encuentra bajo unos jardines. Unos sesenta metros cuadrados se desprendieron del techo de la galería debido a las filtraciones de agua habidas a causa de las últimas lluvias.

La zona afectada estaba cerrada al público en el momento del derrumbe, aunque los bomberos han establecido un perímetro de seguridad en la zona mientras determinan el alcance total del suceso. Desde el 2005, el "palacio dorado" permanecía cerrado al público por las labores de restauración a las que estaba siendo sometido y por el riesgo de desprendimientos por el agua que se filtra en la época de lluvias en los jardines que se encuentran sobre el monumento.

El Coliseo y los Foros Imperiales
En las inmediaciones del área arqueológica de la Domus Aurea, una de las zonas más turísticas de la capital italiana, se encuentran también importantes monumentos como el Coliseo, los Foros Imperiales y varias basílicas. Construida por el emperador Nerón (37-68 d.C.) tras el gran incendio que asoló Roma en el año 64 d.C, la Domus Aurea fue concebida como una representación del cosmos y estaba vinculada al movimiento del sol y de las estrellas.

Además de los acabados en oro que la caracterizaron y le dieron nombre, en los techos de sus galerías destacaban las incrustaciones de metales semipreciosos y de láminas de marfil. Años después de su creación, Vespasiano recuperó el edificio para el disfrute de los ciudadanos con el propósito de ganarse el favor del pueblo romano. El edificio ha sido cerrado y abierto de manera parcial al público en varias ocasiones y, con las obras que se estaban llevando a cabo desde 2005, se esperaba poder garantizar su apertura completa dentro de dos años.



Olimpiada de Clàssiques


Anàrem al concurs de les Olimpíades a València. Era la primera vegada que s'hi convocaven per a les nostres assignatures i, pel que fa als assistents, en va ser un èxit.
El grau de dificultat era elevat, i donat que la matèria era la de la totalitat del curs, inclòs el que no es demanava per a Selectivitat, la majoria dels nostres, o no havia tingut temps per estudiar-ho, o no ho veuria mai. També s'afegia l'inconvenient d'haver de respondre les preguntes de grec tot i que algunes alumnes no havien estudiat grec en primer ni en segon. Ací us deixe la prova i les respostes. Podeu practicar-les si us ve de gust.
Després vàrem fer una volta per la ciutat de València, la bonica, la dels jardins de Blasco Ibáñez, la dels jardins de Vivers, el Real, la del riu-jardí, la dels jardins del Parterre que canta Obrint Pas, les Facultats noves (amb wifi per tutti) i la Universitat Vella, on s'exposaven els embalums que transportaren a València els quadres del Museu del Prado durant la Guerra Civil, carrer la Nau, l'Albereda, una ciutat resplendent que ens acollí en el suau coixí primaveral i que ens deixà ganes de tornar-hi.

dimarts, 9 de març del 2010

dilluns, 8 de març del 2010

Sant Vicent parlant en llatí

Si voleu saber com parlaria Sant Vicent en llatí vegeu aquesta pel·lícula tan divertida dels Ovidi Twins.

http://vimeo.com/8933902


divendres, 5 de març del 2010

Vestits romans

Per als qui desitgeu confeccionar-vos els vostres vestits ací teniu una pàgina on trobareu consells interessants

dimarts, 2 de març del 2010

Anem al Concurs Ciceronià

El passat divendres dia 19 de Febrer vaig tindre l'oportunitat de participar en el prestigiós concurs de Ciceró a la ciutat de València.

ciceronA la biblioteca del departament d'Història Antiga, a la facultat d'Història, vàrem traduir un text de Ciceró, que no era gens fàcil però que, per altra part, tampoc se'n passava de difícil. En canvi les qüestions que demanaven, (“Característiques de la prosa de Ciceró i “La producció filosòfica de Ciceró”) em sonaven a missatge extraterrestre, doncs el mestre que em preparava no me les va donar.

Considere que va ser una experiència positiva, ja que era la primera vegada que em presentava a un concurs de tanta importància, donat que el premi consisteix a ser becada per anar a Arpinas, el poble de Ciceró, a Itàlia, i allí competir amb tots els millors estudiants de llatí d'Europa. Per això m'agradaria recomanar a totes le persones que els agrade el llatí i tinga un bon estudi d'aquest que s'anime a intentar millorar en aquesta llengua i també gaudisca de la mateixa oportunitat que em va sortir a mi.

Ací teniu el text per si voleu entrenar-vos

Nam et cohortati sumus ut maxime potuimus ad philosophiae studium eo libro qui est inscriptus Hortensius, et, quod genus philosophandi minime adrogans maximeque et constans et elegans arbitraremur, quattuor Academicis libris ostendimus. 2Cumque fundamentum esset philosophiae positum in finibus bonorum et malorum, perpurgatus est is locus a nobis quinque libris, ut quid a quoque et quid contra quemque philosophum diceretur intellegi posset. Totidem, subsecuti libri Tusculanarum disputationum res ad beate vivendum maxime necessarias aperuerunt. Primus enim est de contemnenda morte, secundus de tolerando dolore, de aegritudine lenienda tertius, quartus de reliquis animi perturbationibus, quintus eum locum complexus est, qui totam philosophiam maxime inlustrat: docet enim ad beate vivendum virtutem se ipsa esse contentam. 3 Quibus rebus editis tres libri perfecti sunt de natura deorum, in quibus omnis eius loci quaestio continetur. Quae ut plane esset cumulateque perfecta, de divinatione ingressi sumus his libris scribere; quibus, ut est in animo, de fato si adiunxerimus, erit abunde satisfactum toti huic quaestioni. Atque his libris adnumerandi sunt sex de re publica, quos tum scripsimus, cum gubernacula rei publicae tenebamus: magnus locus philosophiaeque proprius a Platone, Aristotele, Theophrasto totaque Peripateticorum familia tractatus uberrime.


Sònia Camarena

dilluns, 1 de març del 2010

Concurs Olimpiada de Clàsssiques

Amici amicaeque
Ens apuntem al concurs Olimpiada de Clàssiques que es celebrarà el 24 de març a València. Mireu més detalls